El Barça afronta a Madrid la primera frontera del triplet

Avui no en guanyaran cap, en tot cas poden oblidar-se d’un. Es tracta de la prefinal de la Copa del Rei, o la segona semifinal del curs, que poc o res té a veure amb la primera. Es va jugar al terreny neutral de l’Aràbia Saudita amb l’Athletic (0-2) i la final va derivar en el primer èxit de l’era Flick amb l’aclaparadora golejada contra el Madrid (2-5). Aquesta vegada es juga en camp contrari, territori hostil i caldejat com serà el Metropolitano, que acull l’única opció d’èxit per a l’Atlètic. És fàcil d’imaginar l’ambient que es trobarà el Barça davant un rival amb qui manté un pols igualadíssim i que avui es decantarà.

Ni pròrroga ni penals

Arriba la quarta cita contra l’Atlètic i és la més decisiva. La més valuosa. Una victòria per a cada un a la Lliga (1-2 a Montjuïc, 2-4 al Metropolitano) i el 4-4 de la Copa a Barcelona que deixa l’assumpte pendent del desenllaç en 90 minuts. O en 120. O en els penals. Flick va dir ahir que no havia contemplat la disputa de la pròrroga des d’un punt preventiu. Ni tampoc els penals. Hi va haver llançaments al final de l’entrenament amb el mateix to de serietat o jocositat de l’habitual, sense cap cerimonial que pogués simular el moment crucial que podria donar-se aquesta nit i que és irreproduïble per endavant.

Però Flick sí que contempla algun canvi en l’alineació que no va voler avançar. Potser va vinculat a la suplència de Robert Lewandowski, que només ha sigut titular en un dels quatre partits copers. Precisament el menys indicat: el primer a Barbastre. No quedava cap altre remei, no obstant. Raphinha va tenir un plus de descans per haver passat les vacances nadalenques al Brasil, Lamine Yamal estava lesionat i Dani Olmo i Pau Víctor havien sigut desinscrits a LaLiga. Olmo torna a estar indisponible, aquesta vegada per lesió.

Raphinha i Cubarsí, a punt

Raphinha sí que hi serà. No ha disputat els dos partits a la seva tornada del Brasil, espremut pels 180 minuts disputats i esgotat per la tensió viscuda en l’enfrontament amb diversos jugadors de l’Argentina. Cubarsí va jugar uns minuts contra el Girona i està recuperat. Andreas Christensen rebrà l’alta per tornar a la competició. No sembla el dia més indicat per reaparèixer des d’agost i el pírric bagatge competitiu de 26 minuts en l’estrena de Mestalla.

Notícies relacionades

Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone

Una nit sense VAR

Fa dies que Flick sent elogis i, entre mig, la paraula triplet. No el complau gaire, per no dir gens, tot i que sí que el satisfà la música que acompanya l’equip. "Encara no hem arribat a cap costat", respon al primer assumpte, tot i que no ha oblidat que té un títol al sarró. El que ja ha acabat. "Els meus jugadors poden estar molt orgullosos perquè el que estan aconseguint no és fruit de la sort, sinó perquè s’ho han guanyat", analitza de les felicitacions públiques i privades que rep el seu equip. Ell, en tant que n’és el màxim responsable i es tracta de la seva primera campanya fora d’Alemanya, al Barça, es va confessar "molt agraït" per "el compromís" de tots.

"Es pot veure que practiquem un gran futbol i que als nostres aficionats els agrada com juga l’equip", va admetre, i va rebutjar les comparacions amb el Reial Madrid i a la qual es va prestar Carlo Ancelotti. Diego Pablo Simeone es va afegir a les lloances. "Ens enfrontem a un rival que fa un futbol extraordinari, amb una dinàmica de joc increïble i una valentia molt bona per atacar i pressionar alt", va dir l’entrenador de l’Atlètic, que no se sent a la corda fluixa, lluny a la Lliga (a nou punts i goal average de distància del Barça) i eliminats en la Champions.