El penúltim repte de Griezmann

És curiós. En qualsevol llista que es pugui fer dels futbolistes més importants de l’Atlètic en l’era Simeone, el nom d’Antoine Griezmann ocupa amb seguretat un dels primers esglaons. Potser no el primer, però pocs el baixarien del top 5. El seu palmarès, en canvi, llança conclusions antagòniques: la Supercopa d’Espanya del 2014 és el seu únic títol nacional en blanc-i-vermell.

Es diria que hi ha un punt de mala fortuna, de timing desafortunat, per a un Griezmann que va arribar a l’Atleti a l’estiu posterior a la Lliga del 2014 i que ja jugava al Barça quan els matalassers van aixecar la Lliga de la pandèmia, la del 2021. L’Europa League del 2018 i la posterior Supercopa d’Europa guanyada al Reial Madrid adornen una vitrina òrfena en l’àmbit nacional.

Fa tot just un mes, aquest era un Atlètic que aspirava als tres títols que marquen qualsevol temporada: Champions, Lliga i Copa. Baquetejat a Europa pel Reial Madrid i desfondat a la Lliga després de l’èpica remuntada del Barça al Metropolitano, la Copa queda ja com a únic refugi per a la il·lusió. A expenses, és clar, del Mundial de Clubs que espera al mes de juny.

Aquest, la Copa, és el repte que té l’Atlètic per justificar la il·lusió que s’havia despertat en el Metropolitano durant l’hivern. I també, de manera molt especial, d’un Griezmann que medita que els que queden d’aquí al juny siguin els seus últims serveis per una causa a què ha entregat 9 dels 34 anys de la seva vida. Encara té contracte en vigor per a una temporada més, fins al 2026, però els senyals que s’emeten des de l’entorn de club i jugador apunten al divorci anticipat.

Rumb a Los Angeles

Notícies relacionades

I Flick va aixecar un mur al Metropolitano

Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone

És àmpliament coneguda la fascinació que sent Griezmann pels EUA. Fan de l’NFL i de l’NBA, cada vegada que té uns dies travessa el bassal per cultivar aquestes passions. I, ara, aspira a viure envoltat d’ells. Fa temps que l’MLS tira la canya al francès, concretament el Los Angeles FC en el qual ja juguen Lloris i Giroud, campions del món el 2018 amb França com ell.

La decisió encara no és ferma. Queden capítols per escriure’s i el francès aspira a redactar-los amb paràgrafs més brillants que els que ha traçat les últimes setmanes. "Cada futbolista té moments durant tota la temporada. Quan ens acostumen a tenir tant talent, tant gol i tanta jerarquia apareix la necessitat que torni. Espero que aparegui", l’animava ahir un Simeone que el necessita en la seva millor versió per mirar de guanyar el Barça aquesta nit rumb a la final de Copa.