I Flick va aixecar un mur al Metropolitano

El Barça de Flick no perd. El tècnic alemany ha aixecat un equip amb tants recursos que tant pot ser que et guanyi per golejada (l’habitual) o per un 0-1 abatent un Atlètic molt deprimit, com que premiï la seva estabilitat defensiva per arribar a la final de la Copa del Rei.

HANSI VA FRUSTRAR EL CHOLO.

Tres dels quatre canvis que va introduir Flick a la segona meitat van tenir un caràcter purament defensiu. L’Atlètic, amb un desesperat Simeone, va moure tota l’estructura tàctica per fer mal al Barça. Però no n’hi va fer perquè el tècnic alemany va ordenar que anessin desfilant defenses per dotar d’estabilitat un equip que s’havia partit després del descans. Van aparèixer Eric Garcia i Araujo, després va sortir Lewandowski pel golejador Ferran Torres, i, al final, Flick va escollir Gerard Martín.

El Barça més golejador de la història va arribar a la final sostingut per una bastida defensiva superba, que va deixar a zero l’Atlètic. L’equip de Simeone no va tirar ni una sola vegada a porteria.

EL CATÀLEG DEL NEN, AMB UNA LLAMINADURA INCLOSA PER A FERRAN.

Lamine Yamal acostuma a dir que li encanta jugar els partits de tornada. I el seu futbol es correspon sempre amb el seu missatge. Si és una nit de les grans, encara més. Va començar amb una passada amb un control deliciós per burlar-se de la defensa de l’Atlètic, va prosseguir després amb un exterior molt laminesc, i això que la passada que va fer a Raphinha era gairebé de 40 metres, amb un túnel preciós a Giuliano pel camí, prova que no es deixa intimidar per res. Ni per l’escenari. Ni tampoc l’espanta cap rival.

Fins i tot va servir una passada de cullera a Kounde, a qui va deixar sol a l’àrea blanc-i-vermella, però no va encertar amb el xut. I encara faltava el millor. Una bonica assistència a Ferran Torres en el 0-1 en la qual Lamine Yamal va fer via fins a l’armari del Museu del Camp Nou perquè li deixessin el vestit de Xavi. ¿O era el d’Iniesta? Tant és. La seva passada va ser extraordinària perquè va despullar tota la defensa cholista. Després, esgotat a la segona meitat, Flick el va fer sortir del camp, encara que no li agradés gens ni mica, però el que necessitava l’equip era treball defensiu. Per això va fer entrar Gerard Martín i va fer avançar Balde.

PEDRI INVENTA.

Al minut 20 de la primera part, Simeone ja modificava el seu dibuix. Canviava el pla tàctic inicial, en el qual havia situat Marcos Llorente al flanc dret, al davant d’Azpilicueta, mentre movia Giuliano a l’esquerra per ajudar Reinildo en la descomunal tasca de frenar Lamine Yamal. Però al Cholo no li agradava gens el que estava veient. Havia detectat el patiment de l’Atlètic transformat Pedri en una peça indetectable, capaç de moure’s per tot el front de l’atac, sent capital en una enlluernadora mitja hora de semifinal de la Copa. Un parell de passades, la primera majestuosa, a Lamine eren el màgic segell del canari, que no parava d’inventar al Metropolitano. Passats els primers 45 minuts només havia fallat dues passades, signe evident de fiabilitat.

SORLOTH MARCA PERÒ EN FORA DE JOC.

Notícies relacionades

Una fugidaa deshora

Darío Brizuela: "Soc molt de l’Arsenal; tinc unes 30 samarretes de l’equip"

La solvència defensiva del Barça de Flick en una cita d’un calat tan gran es va demostrar a la segona part. I fins i tot va estar per sobre dels canvis que va introduir el tècnic. Sorloth va marcar un gol en l’únic xut a porta de l’Atlètic, però estava en fora de joc, prova de la valentia blaugrana, que no va dubtar a jugar amb la seva defensa a 40 metres de la porteria de Szczesny. El porter polonès va completar un partit impecable en el domini de la seva àrea, en la qual va governar amb els punys i en les centrades que arribaven del lateral.

Simeone, malgrat que va moure sense parar tot l’equip i va canviar de jugadors i fins i tot diverses vegades el pla tàctic, no va saber esquivar aquesta trampa flickniana. Fins a 28 gols en fora de joc, incloent-hi el de Sorloth, ja han anul·lat als rivals del Barça.