Un tercer clàssic per "somiar"

Tercer clàssic del curs i vuitena final en la història de la Copa entre els dos grans del futbol espanyol. Tercer i penúltim perquè quedarà el de la Lliga a Montjuïc (11 maig), oberta la possibilitat que es repeteixi en la final de la Champions (31 maig a Múnic), mai vist en la història de la Copa d’Europa.

Un equip "madur"

El Barça, impulsat per Flick en temps rècord, desmuntant totes les tesis sobre una complexa adaptació a l’univers Barça, va exhibir, com va recordar després Szczesny, "una maduresa" necessària per enfrontar-se a tot. "Mostrem maduresa en el joc i quan jugues partits tan exigents això és molt important", va dir el porter polonès a Barça One, destacant el nou matís que ha adquirit l’equip de Flick. "Hem fet un partit una mica més conservador en la segona part, però crec que no hem permès cap ocasió clara de gol", va afegir Tek, preparant-se per a una final de Copa que no ha viscut mai.

Són ja 11 anys sense un Barça-Madrid així en el segon torneig més important. Una eternitat. Des del 2014, amb aquella carrera sense fi de Gareth Bale, a tan sols cinc minuts que acabés el partit a Mestalla, que es va emportar per davant Marc Bartra, no hi ha precedents d’un partit d’aquesta dimensió. Els blaugranes no guanyen des del segle passat, des de 1990, quan els gols d’Amor i Salinas van deslliurar Cruyff de l’acomiadament, cosa que li va permetre crear el Dream Team. Va ser l’última victòria del Barça. I l’última derrota en una final clàssica es remunta al 2014 a Mestalla.

Del Tata Martino a Hansi

Era l’equip del Tata Martino, un entrenador gairebé interí. "Soc com un paracaigudista", va arribar a dir l’argentí, que va estar-hi entre el difunt Tito Vilanova i l’arribada de Luis Enrique. I del Tata a Hansi. Òbviament, d’aquell Barça no queda ningú. I d’aquest Madrid que va ser campió han desaparegut tots. Tots, menys Carlo Ancelotti, l’únic fil que queda encara vigent. Carletto era a Mestalla fa més d’una dècada; Carletto serà també a Sevilla.

"Somiar està permès", es va atrevir a proclamar Flick, orgullós de conquerir la seva segona final en tot just vuit mesos. En poc temps ha construït un Barça ple de matisos, capaç de marcar 140 gols en 46 partits i d’eliminar l’Atlètic amb la vella recepta cholista: 0-1 i Simeone desconfigurat després d’il·lusionar-se amb els tres duels previs. Així ho creia després de l’1-2 a Montjuïc. Així ho va pensar amb el 4-4 a la Copa, també a la muntanya olímpica. Però tot es va torçar amb el 2-4 firmat pels blaugranes a la Lliga, pròleg de la derrota en la semifinal, frustrant i descoratjadora perquè ni va xutar a la porteria de Szczesny.

Notícies relacionades

La UEFA sanciona Mbappé i Rüdiger pels seus gestos desafiadors, però jugaran contra l’Arsenal

Roben un rellotge d’alta gamma al jugador del Girona Arthur Melo a plena llum del dia a Barcelona

I té, a més, el Barça de Flick el desafiament de tornar a guanyar la Copa, una cosa que no passa des de l’abril del 2021, nouvingut Joan Laporta a la presidència, estant encara Ronald Koeman a la banqueta, a qui el dirigent va ignorar després de l’aclaparador triomf sobre l’Athletic (4-0) i Messi en el camp. I va ser a La Cartuja, però en plena pandèmia. Ara, els dos precedents (triomf global per 9-2) conviden Hansi a "somiar amb tot", però amb prudència.

1936: Madrid-Barça (2-1) Copa del President de la República1968: Madrid-Barça (0-1) Copa del Generalísimo1974: Madrid-Barça (4-0) Copa del Generalísimo1983: Barça-Madrid (2-1) Copa del Rei1990: Barça-Madrid (2-0) Copa del Rei2011: Madrid-Barça (1-0) Copa del Rei2014: Madrid-Barça (2-1) Copa del Rei2025: Madrid-Barça (?)4 triomfs blancs, 3 blaugranes.