Les noves anàlisis de la discòrdia

La Federació Internacional d’Atletisme (World Athletics) va anunciar la setmana passada una polèmica mesura que ha causat un fort enrenou. Des d’aquest any i presumiblement de cara als Campionats Mundials d’Atletisme a l’aire lliure a Tòquio 2025, les atletes que vulguin competir en categoria femenina s’hauran de sotmetre a un test salival de gènere per determinar si són elegibles per competir en l’esmentada categoria per tal d’assegurar un ambient just en la competició.

La normativa aprovada contempla un test genètic de saliva per detectar la presència del gen SRY, un gen vinculat al cromosoma Y i considerat un marcador biològic masculí. En alguns casos es contemplarà també fer una anàlisi de sang per avaluar els nivells de testosterona i la sensibilitat del cos als seus efectes anabòlics. Segons va assenyalar Sebastian Coe, l’examen tan sols serà necessari realitzar-lo a la carrera de cada atleta.

La Federació Internacional pretén així evitar la desigualtat en les competicions femenines pels avantatges físics que podrien presentar atletes transsexuals o intersexuals vinculades sobretot a la producció de testosterona més gran en comparació amb dones biològiques de naixement, però la falta d’estudis concloents complica el desenvolupament d’una legislació al respecte.

"Anteriorment, els tests es quedaven només en mirar si hi havia presència del cromosoma Y, i aquests resultaven ser incomplets o inadequats perquè el que realment determina el sexe masculí és un gen concret del cromosoma Y, el SRY. Aquests tests deixaven fora a dones que malgrat tenir el cromosoma Y no tenien el gen SRY o presentaven alguna mutació que feia que no els funcionés adequadament, amb la qual cosa biològicament eren dones, ja que s’havien desenvolupat com a tal", afirma Gemma Marfany, doctora en biologia i especialitzada en la branca de genètica.

Transsexuals i intersexuals

"Si aquest gen no funciona o no està, ets home perquè és la presència i actuació d’aquest gen, la proteïna que fa aquest gen, la que determina a l’embrió que es desenvolupi el sexe masculí i per tant les seves característiques. Si aquest gen no existeix, es tinguin els cromosomes que es tinguin, s’és dona", indica la genetista.

El principal grup poblacional que es veuria afectat per les restriccions són les dones transsexuals, que fins ara ja estaven excloses de les competicions internacionals si havien fet la transició després de la pubertat. "La transició és un fet clínic, es registra mèdicament i per tant no es pot mentir amb la data d’inici. Fins a la pubertat, entre els nens i les nenes no existeixen diferències significatives pel que fa a les característiques físiques que tinguin avantatges especials. En canvi, a partir de la pubertat, el fet que els homes fabriquin naturalment fins a 30 vegades més testosterona que les dones i a més tinguin els receptors als llocs adequats, té una sèrie d’efectes anabolitzants", diu.

Notícies relacionades

Barça-Betis: el somni de Hansi, el tècnic que revisa com dorm cada jugador

Una Espanya decidida es reivindica i amarga Portugal (2-4)

Entre aquests efectes es troba l’increment de la massa muscular, la força dels ossos, la mida, el pes, la quantitat d’hemoglobina, articulacions més fortes... L’altre punt que contempla el test és l’anàlisi dels nivells de testosterona. "És una mica més complicat perquè pots ser dona en el desenvolupament embrionari però després, per diverses raons, tenir un excés de testosterona. Hi ha dones que podrien presentar nivells de testosterona com si fossin artificials però que els tinguessin de forma natural i per això tinguessin més massa muscular. Aquests casos seran problemàtics perquè quan aquests nivells s’aconsegueixen amb dopatge no està permès però si és un tema natural, si són conseqüència de la teva genètica, mutacions..., simplement tens més testosterona natural tot i que siguis totalment dona", diu Marfany. Aquest cas és el que es dona en persones amb diferència de desenvolupament sexual (DSD), esportistes com per exemple la boxejadora intersexual Imane Khelif o l’atleta Caster Semenya.

La introducció d’aquests tests ha sigut durament criticada per associacions defensores dels drets LGTBI. "És una decisió de tipus polític i fins i tot filosòfic, perquè es fonamenta en la defensa de què només les dones amb cromosomes XX són dones i defineix, per tant, el concepte de dona, cosa que és problemàtica perquè se sap que no sempre és així," diu Simón Perera, investigador predoctoral en biomedicina i secretari general de l’associació PRISMA. "Imposar aquests tests és un error que deixa fora a persones trans, marginades històricament i que tampoc són abundants en el món de l’esport".