Lozano: "Només volia jugar amb la samarreta del Barça"

S’ha acabat una etapa. Es tanca un cicle al Barça. Sergio Lozano, de 36 anys i nascut a Alcalá de Henares, penjarà les botes al final d’aquesta temporada i l’equip de futbol sala perdrà al gran capità. Després de 14 temporades vestint de blaugrana i la meitat lluint el braçalet, el Búfal posa punt final a la seva carrera esportiva. Des del club, a més d’agrair el seu lideratge i talent, han volgut recompensar-lo com l’home de club que és i, per això, a partir de la temporada vinent, Lozano passarà a formar part de l’estructura del futbol sala, enfocat sobretot al planter. A més de tenir la seva samarreta, amb el número 9, penjada al Palau Blaugrana.

Ahir, abans de començar l’acte, ja assegut a la seva cadira, Lozano mirava cap al sostre. Una enorme foto seva presidia l’Auditori 1899. A un costat la seva dona, Cristina, i a l’altre, el president del Barça, Joan Laporta. Les mirades estaven posades en el capità, que va pronunciar les paraules que més costen a un esportista. "El meu cor i el meu cap deien una cosa, però he entès la decisió de la direcció esportiva. Aquesta temporada serà l’última com a jugador del Barça. I no jugaré amb cap altra samarreta. Sempre he dit que aquesta seria l’última que vestiria", va deixar anar d’una tirada, com si li costés creure el que deia.

Un palmarès impressionant

A més dels èxits esportius (34 títols, entre els quals 6 lligues i 4 Champions, i nomenat millor jugador del món el 2013), la lluita contra les lesions han sigut l’altra tònica en la carrera de Lozano. Les quatre ruptures de lligament encreuat han marcat la presència i vivència del futbolista en els seus anys com a professional. "He patit el pitjor que pot patir un esportista, que són les lesions greus. He intentat ser el més positiu possible, donar el millor de mi en tot moment. Per a mi, era fonamental tornar a posar-me la samarreta blaugrana al Palau. Això era gasolina", va confessar emocionat. "No canvio res del que m’ha passat. Tot i que ara sigui fàcil dir-ho i les operacions m’han fet ser qui soc. Quan tot està en contra, puc continuar lluitant. No tot a la vida és guanyar títols o marcar gols. A mi, això m’ha fet créixer com a persona", va afegir.

"No t’enganyaré, han sigut mesos molt durs a nivell psicològic. Els dubtes de si seguia o no, em continuen preguntant pel genoll... Desafortunadament, les lesions m’han donat aquesta perspectiva de plantejar-me fa molt de temps la pregunta de què passaria si arribés aquest moment, i aquest moment ha arribat. Estava preparat, perquè quan ja em vaig trencar per quart cop el genoll pensava que podia ser ja l’última vegada que tornaria a jugar. Ara venen tres mesos per jugar, disfrutar de cada partit, dels meus companys, i intentar que això acabi de la millor manera possible".

Llàgrimes de Laporta

El president Joan Laporta no va poder contenir les llàgrimes al lloar públicament Lozano. "Més enllà del palmarès esportiu, deixes una empremta humana immensa. Al vestidor, a la secció, a la grada... L’empremta també l’has deixat al Barça. Sabem que avui és un moment trist, però viure aquests moments amb la teva fortalesa i aplom és molt bonic. Tenir persones com tu fan que el Barça sigui més que un club", va relatar Laporta, que va anunciar que la samarreta del capità penjarà del Palau juntament amb la de Paco Sedano, l’altre gran emblema de la secció i que no es va voler perdre l’adeu del seu amic. "Et volia anunciar que la samarreta amb el 9 de Lozano serà penjada al Palau i tothom, i també el teu pare, podrà veure-la", va afegir visiblement emocionat.

Notícies relacionades

Una fugidaa deshora

Darío Brizuela: "Soc molt de l’Arsenal; tinc unes 30 samarretes de l’equip"

"El seu somni és que vestís aquesta samarreta. Estarà trist perquè no me la posaré més enllà del 30 de juny, però estarà orgullós", va confessar sobre el seu pare el futbolista. Malgrat no ser-hi, va ser molt present. "Heu sigut el motor de la meva vida. El meu pilar. Hi ha hagut molts moments durs, però us he sentit molt a prop. Gràcies perquè no hauria aconseguit el que he aconseguit sense tu segur. Gràcies per ser part dels èxits, però també de les dificultats, que han sigut moltes", va dir a la seva dona, a primera fila.

Com molts d’altres, Aitor Ariño va ser present a la platea. Juntament amb el jugador d’handbol, Lozano hi va conviure a la infermeria mentre tots dos es recuperaven de la ruptura del lligament encreuat. Un període de temps també va coincidir amb Fridolina Rolfö, amb qui manté amistat.