Darío Brizuela: "Soc molt de l’Arsenal; tinc unes 30 samarretes de l’equip"

Ha militat sempre en clubs específicament de bàsquet. ¿Com és per a un jugador formar part d’un en què el futbol és prioritari?

Per darrere del femení del futbol, som la secció més gran que hi ha. Es nota una mica que el futbol mana. Però alhora és molt divertit ser part d’un club amb tantes seccions i trobar-se per la Ciutat Esportiva algun futbolista. És nou per a mi i em sembla bonic.

Vostè sempre s’ha definit com a molt futboler. Sembla que fins i tot jugava decentment.

De petit, sí. És que a Sant Sebastià el futbol ocupa una enorme part de l’esport escolar. I de jove jugues amb els amics al que sigui. M’encantava i se’m donava bé, tot i que tampoc era Oyarzabal. Però en la meva família sempre s’ha jugat a bàsquet i és l’esport que m’ha portat fins aquí.

¿Ha jugat mai amb algun futbolista del Barça?

No, però m’encantaria.

Diuen que és molt de l’Arsenal. ¿Per què?

Mai he volgut ser del que són els altres. Un dels meus oncles em va regalar una samarreta de Thierry Henry i vaig començar a seguir els seus partits, d’ell i de l’equip. M’agradava com jugaven, sobre tot quan l’entrenava Arsène Wenger, i allò va anar evolucionant fins al que és ara, una autèntica passió. Intento anar a veure molts partits. Tinc una col·lecció de més de 30 samarretes de l’Arsenal.

No fa falta preguntar si anirà amb el Madrid o amb l’Arsenal en l’eliminatòria de Champions.

¡Amb l’Arsenal! ¡A mort! ¡Però a mort! El que sí que no m’agradaria és que hi hagués una final contra el Barça. ¡Uf!

Passem al bàsquet. Últimament, està afinat. ¿A què es deu?

Quan tens continuïtat és més probable que et surtin dies bons. Però això és un equip i hi ha partits que em surten bé a mi, pel que sigui, i hi ha partits en què en destaquen d’altres. Sempre he sigut un jugador de dies inspirats i el pròxim pas és intentar ser més constant i no fer un dia 27 punts i al següent només 7. Persegueixo un equilibri, sobre tot aquest any, que estic jugant de base i no he de pensar tant a anotar.

Hi ha hagut molts partits en què ha jugat poc i molta gent no ho entenia. ¿I vostè?

En part, sí que ho entenia. Sempre he respectat tot el que passa al vestuari i amb l’entrenador. He intentat treballar sense dir res perquè entenc que Joan [Peñarroya] té un problema molt greu, que és el de conduir un equip amb jugadors que tenen molt talent, i el que no m’agradaria és generar-li un altre problema per ser egoista. I l’any passat també. Sempre ho he respectat. I és el meu treball intentar millorar per tenir més oportunitats a la pista.

¿Mai es pregunta a un entrenador per què un jugador no surt més sovint?

Mai ho he fet perquè no veig just generar un problema individual quan això és un equip, i el problema ha de ser sempre col·lectiu.

¿En els períodes en què sortia poc a pista, es va arribar a penedir de fitxar pel Barça ?

Mai. És el club on més feliç he estat. Sempre he volgut jugar i fer-ho bé en un equip d’aquest nivell. Sí que és veritat que hi ha hagut dies en què no jugues i estàs malament, però estava convençut que si no venia me’n penediria tota la vida. Soc súper tranquil, i la meva família, molt feliç. El meu fill gran s’ha fet molt del Barça i el petit ja ha nascut aquí.

¿I què és el que passa amb aquest equip? És una mica desconcertant, ara per bé, però de vegades per mal.

Sonarà a excusa, però amb tantes lesions és molt difícil mantenir la continuïtat, i al final han sigut jugadors molt importants per a nosaltres, els que s’han lesionat. I amb cada lesió l’equip ha de readaptar-se i jugar a una cosa diferent. Ara sí que sembla que estem trobant una manera de jugar que ens va bé. Cal intentar mantenir-ho fins al final d’any i que no es lesioni ningú més.

Es troben entre els sis primers de l’Eurolliga, ¿qui ho havia de dir fa un mes?

Nosaltres sempre vam creure que era possible, tot i que és veritat que quan estàvem malament, amb les baixes, va ser dur.

Hi va haver un moment en què semblava inevitable que s’acabés acomiadant l’entrenador, i si no es va fer, segons es va dir, va ser per falta de caixa.

Per a aquestes coses som molt hermètics, no deixem que el soroll de fora ens afecti. Estem concentrats en el dia a dia. Venim a treballar els que som i crec que tots els jugadors estan molt contents amb el Joan, això és l’important.

Notícies relacionades

Una fugidaa deshora

El Reial Madrid es desploma contra el València entre xiulets

Aquest any falta guanyar encara un partit contra el Madrid. Van quatre derrotes.

En tots els partits competim fins al final. El bo és que ara en els minuts finals estem sent més contundents. I ells formen un grup amb els mateixos jugadors des de fa anys. El nostre és un grup relativament nou. Això compta.