Pogacar conquereix Flandes i continua fent història

Tadej Pogacar té un do especial que li permet fer història en cada carrera en què participa. Sense ell la competició és diferent. Tant si guanya, gairebé sempre, com aquest diumenge a Flandes, com si perd, difícilment, com el mes passat en la Milà-Sanremo, ell és el que ataca, el que posa tots els condiments, el que crea espectacle i acaba rebentant la resta dels rivals, com un Mathieu van der Poel que semblava intractable al seu terreny (tercer), un Mads Pedersen cada cop més corredor (segon) i un ressorgit Wout van Aert (quart).

Cada carrera de Pogacar és històrica perquè cada vegada s’assembla més a Eddy Merckx. Ni tan sols Bernard Hinault va arribar al domini que el prodigi eslovè fa en cada prova, calc al del Caníbal fa 50 anys. Porta vuit victòries en els monuments clàssics (una més que Van der Poel) i va camí d’arribar a les 100 victòries abans de fer 27 anys. Pel mig queden reptes com la París-Roubaix, i també el Tour d’aquí a tres mesos, cada vegada més distant d’un Jonas Vingegaard castigat per les caigudes.

Pogacar va rebentar el Tour de Flandes. Només Van der Poel es va atrevir a córrer impulsat per la mateixa força abismal fins que se li va acabar el gas en el tercer pas, el definitiu, pel mur de Kwaremont, el més difícil en essència, on la gent menja i beu abans, durant i després que passin els corredors. El ciclista eslovè tenia previst destrossar Flandes en aquest punt, tal com va fer fa dos anys en la primera victòria aconseguida en territori flamenc i a 18 quilòmetres de la meta. Flandes es va convertir en un concert en solitari de Pogacar amb els perseguidors estudiant-se els uns als altres per mirar d’aconseguir el segon lloc de la prova.

Tan extraordinària va tornar a ser l’actuació del fenomen eslovè que fins i tot va batre el rècord de velocitat de la clàssica belga. Va córrer a 45 quilòmetres per hora. ¡Una bestiesa! 269 quilòmetres en menys de sis hores... i amb bicicleta. Tot i que per vèncer a Flandes no només n’hi ha prou amb la força de les cames. S’ha de tenir tècnica i habilitat sobre la bici, perquè als murs que van franquejant hi ha llambordes al mig i terra aals laterals. I, mentrestant, s’ha d’anar pujant amb la bicicleta i fins i tot si es té aquest do especial pel qual Pogacar està posseït marcar les diferències i alhora sacrificar tots els rivals, encara que tinguin equips més potents com el Lidl que va acompanyar Pedersen o el Visma que va liderar Van Aert.

Roubaix espera

Notícies relacionades

Torna Iñigo Martínez, un dels vuit pilars de l’Excel de Flick

Hi havia una vegada...

"Estic molt content d’haver guanyat aquesta carrera amb el jersei de campió del món. El pla ha sortit perfecte malgrat els problemes de l’equip amb les caigudes. Ara arribarà Roubaix i serà un nou repte per a mi", va indicar Pogacar a la televisió al final de la carrera.

Paral·lelament, en categoria femenina, un altre jersei de l’arc de Sant Martí, el de la belga Lotte Kopecky, va ressaltar sobre Flandes a l’imposar-se en l’esprint final a la francesa Pauline Ferrand-Prévot i a l’alemanya, ciclista del Movistar, Liane Lippert. D’aquesta manera, Kopecky va aconseguir el tercer triomf a la seva terra. També és significativa la segona plaça de Ferrand-Prévot, en la tornada a la carretera després de convertir-se en campiona olímpica en la categoria de ciclisme de muntanya.