Ancelotti se la juga a Londres

Aquesta vegada no hi ha risc de fugida presidencial, malgrat que les sensacions no acaben de convèncer. Però sí que està en joc el futur de Carlo Ancelotti, al qual molts ja donen per amortitzat als despatxos i fa la sensació que també al vestidor. Hi ha massa jugadors amb cares llargues i una indolència sospitosa que convida a pensar que la plantilla madridista s’ha cansat del paternalisme de l’entrenador italià. "El que compta és que la persona més important del Reial Madrid no s’hagi cansat de mi", va deixar anar ahir l’italià.

Poc marge de maniobra

Recentment Carletto va cridar l’atenció a Vinícius en públic durant un partit en lloc de substituir-lo. I aquest tracte de favor ha tingut l’efecte d’un torpede sobre la línia de flotació del vestidor, on hi ha futbolistes com Valverde, fart de jugar de comodí, o Lucas Vázquez, assenyalat per les seves llacunes defensives complint la ingrata tasca de lateral improvisat. Fins i tot Tchouameni torça el gest quan li toca jugar de central, per no parlar d’un desastrós Camavinga en el seu retorn al lateral esquerre.

Per a aquest partit Ancelotti té escàs marge de maniobra. Les baixes a darrere l’obliguen a alinear un tocat Rudiger al costat d’Asencio, amb Fran García o un Alaba fora de forma a l’esquerra, i a la dreta creuar els dits amb Lucas o apostar per Valverde situant en el mig Modric i Camavinga. I aquesta és l’única opció que li queda si col·loca l’uruguaià enrere perquè Tchouameni és baixa per targetes i Ceballos, per lesió.

Els ‘quatre fantàstics’

Un altre trencaclosques defensiu perquè a dalt no es negocia: juguen els quatre de fantàstics (cada vegada menys fantàstics). Vinícius dona més problemes que alegries, Rodrygo només apareix a la Champions, Bellingham està barallat amb el món perquè en el seu nou rol aquest any ha perdut protagonisme i gols, i només Mbappé brilla. Però Ancelotti, que en altres temporades prioritzava la felicitat del vestidor per sobre d’altres assumptes, aquesta vegada sembla que prefereix atendre més les exigències d’un Florentino que vol les seves estrelles a l’onze.

Amb aquest ambient dens es presenta el Madrid a l’Emirates per enfrontar-se a un Arsenal llastat per les lesions. Arteta no podrà comptar amb Riccardo Calafiori, Gabriel Magalhaes, Takehiro Tomiyasu, Kai Havertz i Gabriel Jesús, tots lesionats, a més de Raheem Sterling, sancionat. A priori, els gunners proposen el tipus de joc que millor li ve al Madrid, amb la pilota als peus i deixant espais a l’esquena de la seva defensa. Però la realitat d’aquesta temporada dicta que els equips que han atacat el Madrid li han fet mal. Ho va demostrar el Betis en el Villamarín i ho va confirmar la Reial Societat a la Copa del Rei al Bernabéu, on li va fer quatre gols.

Notícies relacionades

Torna Iñigo Martínez, un dels vuit pilars de l’Excel de Flick

Hi havia una vegada...

No sembla, per tant, una bona idea entregar la pilota i esperar a una contra sostenint-se amb una defensa de paper i un Courtois més ranc que recuperat. Ancelotti no es juga el lloc, no almenys a Londres, però sí bona part del crèdit que li queda després del brillant doblet conquerit la temporada passada (Lliga i Champions).

Només els jugadors saben quant estan disposats a lluitar per mantenir l’entrenador italià a la banqueta un any més. Sembla que només seguirà si aixeca la Lliga de Campions i venja a la final de Copa les dues golejades encaixades contra el Barça aquesta campanya (0-4 al Bernabéu a la Lliga i 2-5 a la final de la Supercopa d’Espanya). Però ningú apostaria avui perquè el vestidor posi la mà al foc per Ancelotti. Probablement ni tan sols ell, que sembla haver "malcriat els jugadors" com Florentino Pérez el 2006. Algun, almenys.