El metrònom basc que guia l’Espanyol

Hi ha decisions que marquen temporades i el mercat d’hivern acostuma a ser l’última oportunitat per corregir o millorar el que no acaba de funcionar. L’Espanyol necessitava retocs per evitar un altre descens i el temps està demostrant els encerts. Si Roberto ha aportat gols i batalla en l’atac, menció a part mereix Urko González de Zárate, la peça exacta que requeria l’equip en la medul·lar. Un punta del sud (Puente Genil, Còrdova, 22 anys) i un pivot del nord (Vitòria, 24) han revitalitzat els blanc-i-blaus.

El dijous 23 de gener es va tancar la cessió d’Urko procedent de la Reial Societat i divendres ja estava entrenant amb l’equip a l’RCDE Stadium. Allà se li va acostar la llegenda blanc-i-blava Tommy N’kono i li va deixar anar una broma de les seves. "¿Ets basc de veritat? Ja ho veuré. Benvingut". Rialla i a la feina. Hores després, ja va viatjar amb la plantilla a Sevilla i va debutar amb l’Espanyol al Pizjuán substituint Pol Lozano en el minut 66. Des d’aleshores, ha disputat tots els partits com a titular, excepte el d’Anoeta per la clàusula de la por. El balanç és molt positiu: en els vuit partits del pivot sobre el camp, l’Espanyol només n’ha perdut un, el de la vergonya arbitral soferta a casa del Mallorca.

"Un futbolista que sap jugar"

Sens dubte, Urko compleix el prototip d’homenàs del nord. La seva planta i el seu indiscutible accent basc el delaten. Però al cap destil·la finor amb la pilota als peus. Fran Garagarza, el director esportiu de l’equip blanc-i-blau, i el tècnic Manolo González el van convèncer sense embuts perquè acceptés la proposta i ja és el metrònom que ajusta les operacions periquites. "Ens dona consistència i té molt bon peu. Amb pilota és bo i sense pilota aporta una solidesa increïble. És complet. És un perfil que no teníem, un futbolista que sap jugar, excel·lent en l’aspecte posicional", resumeix el míster gallec.

Nascut a Vitòria, es va iniciar amb la pilota en una escola de l’Alabès fins que va entrar a Zubieta, la fàbrica de talents de la Reial Societat, als 15 anys. Va anar cremant etapes des de cadet fins al primer equip donostiarra en un periple en el qual va coincidir amb Xabi Alonso en el filial. Amb l’actual tècnic del Bayer Leverkusen va perfeccionar les seves qualitats en el Sanse i va formar part del bloc que va ascendir a Segona el 2021 després de 60 anys.

En la categoria de plata va ser indiscutible, però va viure un any complicat, en el qual va jugar de central. El filial va acabar descendint. Això li va passar factura. Expliquen des de Sant Sebastià que aquesta desimboltura es traduïa de vegades en errors que penalitzaven l’equip i la seva progressió es va veure una mica frenada. L’acumulació de pivots a Zubieta, amb Zubimendi com a gran referent en la successió d’Illarramendi, va torpedinar el camí d’Urko, com abans ho va fer amb Ander Guevara, un altre vitorià que va retornar a l’Alabès. A Guevara, precisament, el va substituir Urko en el seu debut a Primera. L’actual jugador periquito va disputar els cinc últims minuts del partit de Lliga contra el Reial Madrid del 20 de setembre del 2000. Va ser poc temps, però tot just trepitjar l’herba va guanyar una disputa a Casemiro com a carta de presentació després d’un estiu en el qual havia deixat grans sensacions.

La referència de Busquets

La seva visió de joc, la seva col·locació i la seva facilitat per brillar en la passada interior agradaven a Anoeta, però Imanol Alguacil li va donar menys oportunitats de les que esperava. En el curs actual, per exemple, només havia jugat quatre partits abans de venir a l’Espanyol: un de Lliga (va ser substituït en el descans de la primera jornada), dos de Copa i un de l’Europa League, en el qual va tenir una nit brillant contra el Dinamo de Kíiv al desembre.

Notícies relacionades

El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on ha canviat tot

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

L’ombra de Zubimendi sempre ha sigut allargada, tot i que una possible venda del pivot –és en el radar del Liverpool– podria obrir-li les portes de la tornada si manté el nivell que està exhibint en l’Espanyol. En l’equip periquito tot ho ha fet bé fins ara menys el penal a Tsygankov que va propiciar l’empat del Girona, un error de càlcul del qual encara es lamenta.

Però Urko és així. Li agrada arriscar, com feia Sergio Busquets, un dels seus grans referents. "Estic molt content, m’han donat confiança i això és el que un futbolista vol. Ho estic jugant gairebé tot. L’equip està bé i traurem això segur", proclama amb claredat. Amb Urko al camp, la salvació de l’Espanyol és més a prop.