El Leganés ajuda el Barça a guanyar

El Leganés va desencadenar una crisi al desembre amb la victòria a Montjuïc que allunyava el Barça del capdavant. En la imperfecta segona tornada va reparar el mal fet ajudant-lo a ampliar l’avantatge del liderat amb un autogol. A Barcelona va marcar el central Sergio González; a Leganés ho va fer l’altre, Jorge Sáenz, a la porteria equivocada, la pròpia, i facilitava així la feina al conjunt blaugrana en una partit gens senzill i que tampoc va reflectir la distància entre els dos. Com no ho havia fet la primera cita.

El Barça va exercir el domini territorial sense que això impliqués haver de tenir el control del joc. El cansament va fer efecte en les files blaugranes, de manera que alguns jugadors no van tenir la precisió que els caracteritza en situacions límit, com les que es produeixen en el màxim esforç físic. Els errors van propiciar les ràpides transicions del combinat blanc-i-blau, que es va il·lusionar amb escapades que van alimentar el somni de frustrar de nou el Barça. I un punt, aquest cop, era suficient per alleujar el neguit, sense difuminar l’ombra del descens.

L’anar i venir va fer disparar una tensió a la gespa que el Barça no va saber gestionar, ansiós per liquidar un partit per la por que l’envaïa. Tant va poder marcar el segon com encaixar el primer. Iñigo Martínez va evitar el drama al llançar-se amb tot als peus de Munir quan s’escapava tot sol. Fins i tot De Jong va perdre els nervis en una dosi de geni i orgull que ha niat en aquesta plantilla.

Premi, no rotació

La posada en escena ja va dir molt de la voluntat del Barça per comportar-se com el líder que és contra un rival que pateix per mantenir-se. Indiferent, en aparença, a la cita més atractiva a Dortmund de dimarts, tot i que el 4-0 de l’anada concedia més importància a la modesta cita de Butarque. Flick només va reservar Cubarsí i De Jong, en un gest que pretenia premiar més Araujo i Eric que no pas la necessitat de descans dels relegats. El davanter Lewandowski, per exemple, feia falta a Butarque i no tant a Dortmund. Tenia davant seu l’al·licient de marcar el gol número cent amb el Barça.

Aquesta empenta blaugrana va ser efímera. No es va sostenir més enllà dels 20 minuts inicials per la pèrdua de tensió.

El domini del joc era fàcil perquè arribava concedit pel Leganés i no es traduïa en accions intimidatòries. Les iniciatives sortien gairebé sempre exclusivament de Lamine Yamal, sobretot després de la lesió de Balde al primer temps. La profunditat per la banda esquerra es va perdre, ja que Raphinha tendia a anar més cap al mig. I gràcies a Déu que li va picar per involucrar-se en totes les accions.

Solució a dos problemes

El teòric extrem esquerre va arreglar en l’afegit del primer temps una opció de rematada a boca de canó del Leganés després d’una mala lectura defensiva d’Araujo. És clar que sota els pals hi havia Szczesny, que ja havia avortat un tret d’Altimira, que no tindrà cap altra oportunitat així en la vida.

Notícies relacionades

Mapi León, sancionada amb dos partits després de l'acció polèmica al derbi

Alcaraz es corona a Montecarlo

El descontentament de Flick va quedar de relleu al sortir De Jong a escalfar-se tot just arribar al descans. Amb una peça arreglaria dos problemes de cop: la necessitat de construir més bé el joc d’atac i l’obligació de tancar també més bé enrere, amb un Araujo desubicat en cada sortida dels madrilenys.

L’escrupolós ordre que existeix al principi de tot va conduir el Barça a trobar el tresor. Sense temps perquè s’escampés la desorganització, Martín va tallar una pilota que va trobar Raphinha al seu lloc i la centrada en carrera cap a Lewandowski va provocar la crisi de Saénz per tallar la pilota, intimidada per la presència del polonès. Però el Leganés va continuar sentint-se viu en aquesta mínima derrota davant la falta d’encert rematador abans i després d’un Barça que sap patir i ara disfruta de set punts sobre el Madrid.