El Madrid sobreviu a Mbappé

No hi ha manera d’intuir què li va passar pel cap a Mbappé, un home gens sospitós de ser violent, per fer el que va fer quan quedaven poc menys de 10 minuts per al descans. Va preparar la cama dreta en un moviment més propi de les arts marcials i va propulsar els seus tacs amb decisió sobre el bessó d’Antonio Blanco. Una entrada d’aquestes que, realitzada unes dècimes de segon abans o després, pot enviar a quiròfan un futbolista.

Soto Grado li va mostrar la groga, però, tan aviat com va veure la repetició al monitor, va assumir que havia fet curt. Era una vermella tan summament clara que ni Mbappé es va atrevir a protestar-la, retirant-se capcot al vestidor tan aviat com va comprovar que rebria el càstig que mereixia.

El gol de Camavinga

Deixava llavors amb deu jugadors un Reial Madrid que anava per davant en el marcador gràcies a un gran gol marcat per Camavinga en el minut 34, després de combinar amb Valverde en la frontal de l’àrea al primer toc. I després de veure com Soto Grado anul·lava en el VAR un gol d’Asencio a la sortida d’un córner. Va entendre l’àrbitre que Rüdiger, com si fos un pivot de bàsquet, havia comès falta prèvia ficant el maluc al porter Owono.

No li va agradar aquesta decisió al Madrid, com tampoc la que havia pres abans l’àrbitre de no sancionar com a penal un xoc d’Owono amb Güler, titular en detriment de Vinícius i per davant d’un Brahim que apunta a titular contra l’Arsenal. Ancelotti, que va dirigir el partit des de la grada per sanció, tampoc va treure Bellingham des del principi.

Fins a l’entrada salvatge de Mbappé, era el partit que mil vegades havien dibuixat els blancs aquesta temporada, en el qual el bon futbol brilla per la seva absència, però en què, així mateix, amb els llampecs de qualitat individual, el de Camavinga en aquest cas, n’hi ha prou per amarrar la iniciativa davant un rival amb molts menys arguments. La novetat a Vitòria va ser l’obligació d’haver d’acabar jugant amb un home menys.

El Madrid va haver d’assajar, a partir de llavors, la sol·licitud d’incrementar la seva "solidesa defensiva" que Ancelotti havia traslladat públicament als seus jugadors el dia anterior. Hi contribuïa també un Alabès que no es caracteritza per ser un torrent ofensiu, precisament. D’aquí la posició que ocupen els bascos en la taula, només un punt per sobre del descens.

L’Alabès, també amb deu

Notícies relacionades

El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on ha canviat tot

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

El panorama se li va acabar d’aclarir al Madrid al minut 69. Soto Grado, després de tornar a consultar un monitor, que no en va veure ni una en directe, va expulsar Manu Sánchez per tallar amb força excessiva un contraatac en el qual Vinícius, que acabava d’entrar al camp amb Bellingham, es disposava a anar sol a la porteria d’Owono.

L’Alabès va seguir amb més intenció que encert mentre el Madrid contemporitzava i l’àrbitre parava uns segons el partit per insults de la grada local a Asencio. Sense més sobresalt que aquest, el partit es va anar pansint. El Madrid va aconseguir la victòria que tant necessitava tant en àmbit anímic com en el classificatori, per seguir a quatre punts del Barça.