Björn Borg: «L’únic moment en què ningú em perseguia era a la pista»

¿Com se sent al ser de nou a Barcelona?

Per a mi, al meu cor, aquest torneig sempre ha significat molt en la meva trajectòria. Vaig arribar a Barcelona com a júnior la primera vegada amb tan sols 14 anys i anys més tard vaig acabar jugant i guanyant el torneig absolut. Crec que és un gran esdeveniment no només per als aficionats espanyols, sinó per a tots els aficionats europeus, i guanyar-lo significa molt.

¿Quins records té del seu pas per Barcelona?

La primera vegada que vaig venir com a júnior no ho vaig fer massa bé. Després, ja com a professional vaig disputar molts més partits aquí. Espanya sempre ha tingut molt bons jugadors com Orantes, Santana... Vaig jugar molt contra Orantes, i tot i que ell em va guanyar al principi, després vaig ser jo qui el vaig guanyar. M’encanta Espanya i com es cuida el tennis aquí. Tot el que es fa per l’esport. Per això era tan important per a mi venir a aquest torneig a jugar. Barcelona és especial.

Es va retirar molt jove del tennis. ¿S’ha plantejat alguna vegada que ho hauria d’haver fet més tard?

No tenia ni 26 anys quan em vaig retirar. Vaig perdre la meva motivació, però el tennis sempre ha format part de la meva vida. No em vaig desvincular de l’esport. Potser si hagués continuat jugant hauria continuat guanyant partits i tornejos, però això no era l’important per a mi. Soc feliç en el dia d’avui perquè he continuat lligat al tennis fent una cosa que m’encanta i em fa feliç.

¿Hi ha alguna cosa de la qual es penedeixi en la seva carrera o que li quedés per fer?

No em penedeixo de res, però em va faltar guanyar un US Open. No m’ho retrec, però hauria sigut meravellós.

¿Què va passar perquè es retirés malgrat ser gairebé com una estrella del rock en aquell moment?

Crec que si perds la motivació no hi ha més a fer... En el meu temps, fa anys, no podia anar a cap lloc sol. On anava hi havia periodistes, fotògrafs... Mai podia estar sol ni tenir privacitat. En aquella època l’únic moment en què ningú em perseguia era quan era a la pista. Ningú em molestava allà. Això era el més satisfactori per a mi. Soc suec, la privacitat per a mi és molt important per sentir-me bé i vaig deixar de sentir-me així.

A la pista va ser conegut pel seu caràcter hieràtic i impassible, però en els seus primers anys va tenir algun rampell furiós. ¿Com va aconseguir canviar la seva mentalitat?

La clau per fer-ho va ser que sempre em vaig concentrar molt a la pista, en el que passava dins. Quan era petit vaig tenir un episodi molt greu a la pista. Em vaig enfadar moltíssim per una acció en un partit, em vaig comportar fatal i vaig començar a parlar malament i insultar. Aquest comportament va fer que em suspenguessin sis mesos sense jugar a tennis. Quan vaig tornar, vaig canviar completament i vaig optar per no dir res. Jo sols volia jugar a tennis i evitar que tornessin a castigar-me, i aquesta va ser la forma que vaig trobar per assegurar-ho.

¿Llavors s’enfadava igualment però no ho exterioritzava?

Sí, clar. Tots els jugadors tenen emocions i sentiments. Però quan has de mostrar-les o no són decisions de cada un. La suspensió a mi em va marcar. Volia continuar jugant així que vaig decidir portar-ho per dins.

Va jugar precisament una final històrica contra un home conegut pel seu caràcter a la pista el 1980. ¿Com és ara la seva relació amb John McEnroe?

Som bons amics. Ens truquem, ens veiem i riem. Tenim un gran respecte mutu. Vivim del tennis tots dos i som conscients del que va aconseguir cada un en aquest esport, però quan ens veiem mai parlem de tennis. Parlem d’altres coses de la vida que importen més.

¿Li dol que Rafa Nadal hagi superat els seus rècords?

El Rafa és el rei de la terra batuda. El rei del tennis. Adoro el Rafa i el que ha fet pel tennis en general, que ha sigut molt. Ha trencat molts rècords i és un gran tennista, però també és una gran persona.

Vostè és ara pare d’un jugador, Leo. ¿Com ho porta?

El meu fill juga a tennis i ho fa molt bé. Fa temps li vaig dir que si tenia dubtes sempre podria comptar amb mi per ajudar-lo i em va dir que no en tinc ni idea de tennis [riu]. M’ho vaig prendre amb humor perquè sé que té un bon equip que l’acompanya i l’aconsella. Però sempre em tindrà per resoldre qualsevol pregunta que tingui.

¿Com va començar la carrera del seu fill en el tennis?

Mai el vaig fer veure tennis amb mi. De fet, ell jugava a futbol i això a mi i la meva dona ens va fer molt feliços perquè no volíem que tingués pressions per qui era el seu pare. Quan va decidir jugar a tennis em va sorprendre, però el vaig recolzar. No volia que el poguessin comparar amb mi i que això el perjudiqués, però ell és feliç.

El tennis ha canviat molt entre la seva època i la de Leo.

Crec que la mentalitat dels jugadors continua sent la mateixa, però el tennis sí que ha canviat. Sense anar més lluny, avui colpegen la bola molt més fort del que nosaltres colpejàvem, així que és complicat poder posar en comú algunes coses. No obstant, la forma de pensar, la concentració i la feina dura crec que continuen sent els mateixos. Simplement s’apliquen de forma diferent perquè el joc ha canviat.

Notícies relacionades

Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi

Equip pet...¡¿Com?!

Els jugadors ara, a més, tenen equips enormes al seu voltant, mentre que en la seva època estaven més sols. ¿Creu que això els ajuda o els perjudica?

Crec que tenir un bon equip al voltant és molt important, però ho és encara més el fet d’aixecar-se i sentir-se bé amb el que fan. Pots tenir 50 persones al teu voltant però no servirà de res si tu quan t’aixeques no estàs així que amb tu mateix. No et podran ajudar si no és així. Ara, a més, es canvia molt d’entrenador per exemple quan les coses no van bé quan l’important és estar bé de cap i de cor.