Manual de remuntades

¿Hi ha una explicació racional d’aquest fenomen que es produeix periòdicament al Bernabéu? Jorge Valdano va ser protagonista d’una de les remuntades més recordades, la de l’Anderlecht. El 12 de desembre de 1984 el Madrid jugava en els vuitens de final de la Copa de la UEFA la tornada contra els belgues, després de perdre 3-0 a Brussel·les. Als 30 minuts els blancs ja havien igualat l’eliminatòria amb gols de Sanchís, Butragueño i Valdano. Però en el minut 33 un gol de Frimann tornava a complicar el pas a quarts. Valdano, no obstant, marcava el 4-1 abans del descans i després Butragueño arrodonia el 6-1 final amb dos gols més.

"Els mateixos jugadors que van participar en l’Emirates seran al Bernabéu, amb un grau d’excitació més alt perquè estan obligats a la urgència. Potser des d’aquesta situació el Madrid és capaç d’apel·lar als miracles. El que passa és que els miracles cada vegada han de ser més grans i algun dia s’acabaran. Aquest seria el definitiu", afirma Valdano, que apunta que "la trajectòria d’aquest equip en els últims anys ha sigut tan brillant que és un pecat no creure-hi".

"Aire màgic"

Al seu llibre El último minuto: días de gloria del Real Madrid, el periodista Alfredo Relaño recorda que "la mentalitat competitiva dels seus jugadors és històricament guanyadora. Una cosa que és en el seu ADN, un ADN que va implantar Santiago Bernabéu amb mà fèrria, que va tenir la seva millor expressió en Alfredo di Stéfano i que generació rere generació ha arribat fins als nostres dies. Hem assistit a una successió prodigiosa de renaixements del Reial Madrid quan, per darrere al marcador i davant un equip visiblement millor, el vèiem eliminat", precisa el que va ser director del diari AS i de Canal + Deportes.

"Tot amb l’empenta d’un aire màgic que en determinades condicions s’aixeca al Bernabéu, una mística col·lectiva, una cosa sobrenatural que desconcerta el contrari i el paralitza. Ha passat moltes vegades", afirma Relaño, que argumenta que "si hi hagués un rànquing d’experts en remuntades, el primer esglaó l’ocuparia Carlos Alonso, Santillana. El davanter càntabre personifica les remuntades amb el seu indòmit esperit a la punta de l’atac blanc.

Quan se li pregunta pels ingredients necessaris per portar a terme aquestes gestes, Santillana adverteix que "es necessiten bons jugadors, sort, fe...". I afegeix aquest caràcter guanyador de què parlava Relaño: "Quan perdíem fora de casa, arribàvem al vestidor i ens miràvem: ¡La puta mare, a Madrid ens els mengem! Portàvem fatal allò de perdre i això alimentava la nostra gana per a les remuntades". El de Santander, natural de Santillana del Mar, d’aquí el seu nom futbolístic, puntualitza que "nosaltres remuntàvem en defensa pròpia. El dol en el Reial Madrid dura 24 hores. El nostre fort eren les remuntades, ara es fan miracles. I explicar miracles sí que és complicat".

"90 minuti molto longos"

Per això, l’ariet recorda amb un carinyo especial aquella contra l’Inter en el 86, en què el llegendari Juanito va pronunciar una frase registrada ja per a la posteritat: "90 minuti en el Bernabéu són molto longos". I a aquesta tesi s’aferra ara Ancelotti perquè, com recorda Vicente del Biosque, protagonista d’algunes, tant a la gespa com des de la banqueta, no hi ha una justificació tàctica que expliqui futbolísticament les remuntades, però sí que hi ha alguns apunts. "Teníem diverses regles que havíem de complir: fer les tres primeres faltes i que fossin dures, amenaçar els rivals més comediants, que cinc jugadors anessin cap al contrari i cinc més cap a l’àrbitre, i disparar les tres primeres vegades a porteria", explica el que va ser exseleccionador espanyol.

Notícies relacionades

El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on va canviar tot

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

"Sempre solíem dir que un gol triga molt a arribar, però que tres venen molt ràpid", admet Del Bosque. I aquesta màxima explica també el que va viure amb el Madrid el 2022 quan va guanyar la Champions a París contra el Liverpool després de remuntar consecutivament les eliminatòries contra el PSG, Chelsea i Manchester City. En totes tres va estar molts minuts eliminat, però en les tres va capgirarl partit i a l’eliminatòria davant l’eufòria d’un Bernabéu que mai falla.

"És molt important fer el primer gol. Després la grada t’empeny tant que és com si ells fessin el segon. És molt difícil d’explicar el que passa. L’únic que puc dir és que quan el Bernabéu entra en trànsit, no hi ha rival que l’aguanti", revela des de Qatar Joselu, autor de l’última, segur de viure demà una altra nit màgica del madridisme.