El millor dia de Rory McIlroy

Quan va clavar el putt guanyador, Rory McIlroy va alçar el pal al cel i immediatament es va agenollar al green, enfonsant el cap, amagant la cara. Li tremolava tot el cos. El rostre cobert de llàgrimes l’hi vam veure quan es va trobar la seva filla de 4 anys i la va abraçar com si hagués de ser l’última vegada. No cabia més emoció en un campió. Guanyava a la fi el torneig que se li escorria una vegada i una altra. El Masters d’Augusta, ni més ni menys. L’únic major que li faltava en la seva carrera, el que li proporcionava el Grand Slam i l’equiparava als més grans de la història del golf. Un llarg viatge tenia un bon final quan es va agenollar al forat 18 del majestuós Augusta National Club, a Geòrgia.

"La sensació que tinc és increïble", va dir amb veu trèmula durant la cerimònia en què se li va entregar la jaqueta verda. Va aixecar ben amunt els braços per corroborar-ho". Aquesta va ser la dissetena vegada que competia aquí. Els últims 10 anys venia amb la càrrega a sobre del Grand Slam i de mirar d’aconseguir-ho. Ara estic totalment emocionat i honrat d’haver-ho aconseguit. No puc estar més orgullós de poder considerar-me un campió del Masters".

Un entre els grans

McIlroy, nord-irlandès de 35 anys, ha ocupat durant més de 100 setmanes el número u del rànquing i ha sigut considerat la gran figura del golf del segle XXI junt amb Tiger Woods, però feia 11 anys que no vencia en un major. Els tenia tots, tret del Masters, i ara, amb la jaqueta verda a la fi sobre les espatlles, es converteix en un dels sis jugadors de la història que en té almenys un de cada. Està igualat amb Gene Sarazen, Ben Hogan, Gary Player, Jack Nicklaus i el mateix Tiger.

El va angoixar l’espera. Li va pesar durant anys el desenllaç de l’edició del 2011, quan va malgastar quatre cops d’avantatge en l’última jornada i va acabar sucumbint. Va admetre que aquell desengany li va planejar pel cap quan ahir va fallar un putt que el condemnava a un desempat al forat 18 amb el britànic Justin Rose. Aquest, superb, va sumar vuit birdies als 12 últims forats i va posar a prova la fortalesa mental de McIlroy.

El nord-irlandès va viure un diumenge que va ser com una muntanya russa, amb un parell de doble bogeys que van evaporar el seu lideratge i que es van alternar amb birdies oportuns. I el putt que va errar li va fer mal. El va aixecar del seu abatiment el cadi, Harry Diamond, el seu millor amic de la infància i padrí de casament. "Després de fallar, anava caminant amb el cap baix cap al cart per tornar a la sortida del 18 i el Harry m’ha dit: ‘A veure, amic, hauries donat el braç dret a principis de setmana per estar en aquesta situació’. I era veritat. Això d’alguna manera m’ha reanimat". Va fer un petó a la seva dona i a la seva filla i va encarar el play-off amb una actitud positiva.

El va jugar formidablement. Un birdie per a ell, un parell per a Rose i el Masters del 2025 tenia un nou guanyador. Significava el cinquè major en la carrera de McIlroy. "Aquest és el millor dia de la meva carrera golfística", va admetre un jugador que ha renunciat als cants milionaris del circuit saudita de LIV.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Una carrera que va començar amb 4 anys, empès pel seu pare. Va mostrar un virtuosisme primerenc: als 9 encertava a ficar boles en una rentadora per a un programa de televisió. Als 16 va abandonar tots els estudis per dedicar-se per complet al golf. En el seu cas, una aposta més que encertada. Entre els seus èxits principals hi figuren l’Open dels EUA (2011), el Campionat de la PGA (2012 i 2014), l’Open Britànic (2014) i ara el Masters.

Suma també cinc títols de Ryder Cup defensant Europa. En l’edició del 2012 anava tard a la sortida i el va ajudar a arribar a temps una empleada del PGA, Erica Stoll, amb la qual es va acabar casant i va tenir una filla. Anteriorment havia estat compromès amb la tennista Caroline Wozniacki. És seguidor del Manchester United i de l’Ulster Rugby. "Estic molt orgullós de mi mateix, molt orgullós de no rendir-me mai, d’intentar-ho una vegada i una altra i no permetre que els moments decebedors m’enfonsessin", va proclamar amb la jaqueta verda ja enfundada.