El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on ha canviat tot

Sis anys en què es va quedar ancorat en aquell córner d’Anfield (maig 2029) on Origi va aprofitar la desídia de l’equip de Valverde per encaixar un contundent 4-0, que va obrir el catàleg dels horrors de la Champions. I tot resumit un any més tard, el 2-8 davant el Bayern de Flick, que va certificar el final de l’«era Messi» (agost 2020).

En aquell córner, que es va viure el 7 de maig del 2019, i on Alexander-Arnold va ser el més llest de tots, ha continuat segrestat durant anys i anys el club. I l’equip ha anat consumint entrenadors, desposseït sempre de mala manera per la gran i rica Europa.

Acomiadat el ‘Txingurri’, rescatat de l’atur Setién per a una fugaç etapa, elegit Koeman com a bandera, tots sota el segell de Bartomeu, abans que Laporta se n’emportés per davant fins a dos abans d’escollir realment el seu. Va fer fora l’‘heroi de Wembley’ en un avió de tornada de Madrid cap a Barcelona, després de perdre 1-0 a Vallecas, i es va cansar de les contradiccions de Xavi. De Valverde a Flick.

«Quan he entrat al vestidor he vist un ambient que no era gaire positiu», va reconèixer el tècnic alemany, dolgut perquè aquesta derrota contra el Dortmund va desfigurar el seu Barça. «A l’arribar vaig dir als nois: «Hem arribat a semifinals. Llavors, l’ambient va canviar», va reconèixer Flick, que considera que aquest llarg viatge, que ha portat el Barça a la segona divisió del continent (va jugar dos anys, i de forma consecutiva, l’Europa League sense arribar ni tan sols a una semifinal) ha conclòs. Ara sí. I en el primer curs d’un projecte absolutament nou, tot i que, en realitat, és totalment vell. 

Són els mateixos jugadors de la temporada passada. I el canvi és a la banqueta. «Som a semifinals, cal veure les coses de manera positiva i no negativa», deia, una vegada i una altra, l’entrenador que destacava el compromís dels seus jugadors per tornar el Barça a la seva condició de club gran a Europa. «La Champions és la millor competició del món i arribar a estar entre els quatre clubs que lluitaran per guanyar-la és genial per a nosaltres i fantàstic per al club», va argumentar l’alemany.

La mutació ha sigut monstruosa. Del Barça que va perdre a Anfield només n’existeix un supervivent. I ara mateix ni juga. És Ter Stegen, que va patir una greu lesió al genoll dret el mes de setembre passat. És l’únic i últim fil que uneix el Barça de Valverde amb el Barça de Flick. No n’hi ha més.

Els altres 10 jugadors (Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Alba, Busquets, Arturo Vidal, Rakitic, Messi, Suárez i Coutinho) ja han desaparegut de l’univers blaugrana. Ni tan sols els tres suplents que van trepitjar la llar del Liverpool (Malcom, Semedo i Arthur) tenen cap vinculació amb el club.

Queda, per tant, Ter Stegen, ara de baixa, com a supervivent del que era aquell Barça i el que intenta ser l’actual, que s’ha reconstruït en temps rècord de la mà de Flick, un entrenador absolutament nou en un club tan singular com el Barcelona. Lamine Yamal, per exemple, tenia 11 anys i anava a l’escola. Igual que Pau Cubarsí, que ja en tenia 12.  

Amb aquesta colla de joves, escortat per veterans (Lewandowski, Szczesny i Iñigo Martínez), Flick ha aixecat un equip exhuberant, que encaixa la seva primera derrota el 2025 a Dortmund. Era el partit que podia perdre després del 4-0 de l’anada.

Equip inconformista

Ara ja no té més marge d’error, aspirant com aspira als tres títols: líder a la Lliga, amb quatre punts d’avantatge sobre el Madrid, finalista de Copa, on també l’espera el rival blanc, i semifinalista de la Champions, cosa només vista una vegada en aquesta última dècada. 

Un equip inconformista, trist fins i tot quan torna a l’elit. «No hem estat a l’altura. No hem fet tot el que vam fer bé a l’anada: la pressió, la intensitat, la concentració, tancar línies de passada...», ha denunciat Kounde enaborlant el missatge més autocrític del Barça. Aviat es va unir Lewandowski a aquest mateix corrent de retrets cap al joc blaugrana.

Notícies relacionades

Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi

Equip pet...¡¿Com?!

«Ens va faltar control en el migcamp, vam cometre molts errors. Vam perdre la possessió, vam regalar passades, l’hi vam posar fàcil al rival», ha recordat el davanter polonès, explicant que el partit «s’ha d’analitzar a fons» per treure les conclusions adequades. «N’hem d’aprendre. No podem jugar així. Si havíem de perdre i cometre errors, és millor que n’haguem comès en aquesta fase. Més endavant, no hi ha marge per a aquests errors. Pot ser que aquest sigui el toc d’atenció que necessitàvem. Hem d’aprendre d’això», ha precisat Lewandowski.

«No hem jugat bé, però si havíem de triar un partit per perdre era aquest. Sabem que podem jugar molt millor, demà estarem més contents», ha afegit Frenkie de Jong, un dels més veterans de la plantilla, que mai havia jugat una semifinal de la Champions. Ara sí que tindrà aquesta oportunitat.