Un mediocre adeu a la Champions i un trist epíleg per a Ancelotti

La màgia del Bernabéu, el pes de la samarreta, el poder de l’escut... El madridisme s’havia aferrat als intangibles per buscar una remuntada de complicada justificació futbolística. El Reial Madrid de les onze derrotes i els 61 gols en contra s’encomanava a la mística per obviar la seva falta de consistència. Deia Machado que «mai és trista la veritat, el que no té és remei». I aquesta veritat deia que aquest Madrid, vigent campió de Champions amb l’afegit de Mbappé, no funciona com a equip. La irrupció del Kyian ha desequilibrat l’ecosistema armat l’any anterior per Ancelotti. Egos, gelosia, insolències... Un equip sense ànima que corre poc i mal ha acabat esgotant el crèdit de Carletto, que va perdre la seva ascendència sobre un vestidor fart del seu paternalisme amb el capritxós Vinícius i l’indolent Mbappé. Aquesta tornada davant l’Arsenal ha sigut el millor resum d’aquesta temporada opaca. No hi va haver un gram de màgia ni es va entreveure un sol indici de remuntada. I aquest trist adeu de la Champions suposa a més l’epíleg per a Ancelotti. Un vulgar comiat immerescut per a un període majestuós.

La necessitat local aventurava un inici frenètic que en realitat va ser caòtic. Va avisar Saka amb dos xuts, un dels quals va acabar en córner. I en el mateix, però dos minuts més tard, va advertir el VAR una agafada d’Asencio Merino que va deixar gelada la grada del Bernabéu. I quan Odegaard es disposava a llançar-lo, Saka, la relació del qual amb els penals és tortuosa, va assumir el llançament perpetrant un engendrament de xut tan mal tirat que Courtois des del terra el va animar. La parada del belga va encendre un Bernabéu impropi d’una jornada de remuntada, amb més ‘turistes’ que clàssics a causa de la Setmana Santa.

El xoc es va mudar a l’àrea de Raya i en el minut 22 Letexier va assenyalar penal de Rice Mbappé. Una agafada tènue del qual es va desdir al veure’l en el VAR. A la llista d’obstacles, el relat madridista afegia un enemic inesperat: el videoarbitratge. El primer temps va acabar amb Courtois salvant un gol i la grada d’animació cantant: ‘Fica-hi ous’. Però el problema del Madrid aquesta temporada és que li falta futbol, no testosterona. Rudiger i Asencio rifaven pilotades i les bandes pilotes a l’olla que ni van crear ocasions ni van generar incertesa. I de les estrelles no hi va haver notícies en tota la nit.  

Dos gols en dos minuts

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Va arrencar la segona part sense que el Reial Madrid posés «el cor, el cap i els collons» que demanava Ancelotti. David Raya va fer la seva primera parada en el minut 55 i Carletto es va abraçar el tremendisme a l’hora de partit recorrent Ceballos i Endrick. Aleshores al Bernabéu regnava una molesta xiulada fruit de la frustració de la grada davant del joc innocu dels seus. L’Arsenal fins i tot va arribar a avançar-se, amb un gol de Saka després d’una passada deliciosa de Merino a l’esquena de la defensa, però un parell de minuts més tard Saliba cometia un error groller i Vinícius col·locava l’empat. En realitat, res canviava la deriva del partit, i molt menys de l’eliminatòria.

El partit es va anar consumint davant la resignació madridista a la grada i a la gespa, sobretot després del gol en el descompte de Martinelli que donava el triomf als d’Arteta. El basc va venir a guanyar al Bernabeú i es va emportar el triomf. El Reial Madrid abaixa així la persiana a una Champions mediocre i aquest adeu deixa sense coartada un Ancelotti a qui els despatxos del Bernabéu consideraven amortitzat des de fa mesos. El seu substitut serà Xabi Alonso, però abans que això passi el Barça es creuarà a Sevilla amb aquest Madrid ferit que pressionarà les seves opcions a la Lliga i Copa. Després ja es veurà qui dirigeix l’equip al Mundial de Clubs. I mentrestant el Brasil continua esperant Carletto... Adeu Champions, ciao Ancelotti.