El Madrid apel·la al Bernabéu a la recerca del més impossible encara

"¿I si sí?". Dues conjuncions i un adverbi, pura economia sintàctica, donen forma verbal aquests dies a l’aparent utopia del madridisme. Cinc lletres i dos signes d’interrogació, per a què més. Perquè el subjecte, el Reial Madrid, i el verb, remuntar, es donen per implícits en l’oració. Tantes vegades en el passat es van conjugar amb èxit que la naturalitat de l’el·lipsi de cara al partit que aquesta nit (21.00 hores) acull el Santiago Bernabéu davant l’Arsenal queda plenament justificada.

"¿I si sí?" ¿I si el Reial Madrid fos capaç de fer-ho de nou, encara que no hi hagi a penes arguments racionals per pensar que sigui possible? Aquest seria l’error de l’Arsenal, creure que això va de raó, fins i tot de futbol, quan el repte blanc s’escriu amb el llenguatge del misticisme i la bruixeria.

Prou apostes per a Ancelotti

No, res fa pensar que aquest Reial Madrid que fa vuit dies va encaixar un aclaparador 3-0 a Londres, que aquest mateix diumenge va patir per derrotar l’Alabès i que el dissabte anterior es va veure sorprès a casa contra el València pugui sortir amb vida d’aquests 90 minuts al Bernabéu, per molto longo que siguin. Però ningú en el seu seny els donaria per morts.

Això explica la pregunta "¿i si sí?" que recorre les venes del madridisme i a la qual s’agafa, com un clau cremant, un Carlo Ancelotti que sap que la d’avui pot ser la seva última gran vetllada a la banqueta del Bernabéu. "Crec que no", va dir ahir el tècnic quan li van preguntar si entén que el seu futur depèn del que passi aquesta nit al temple blanc. Difícil creure’l.

Ancelotti, és clar, és conscient de les dificultats de la missió a la qual ell i els seus jugadors s’han vist encadenats per demèrits propis, tot i que el seu to de veu era el de qui ja no té res a perdre. "Necessitem un partit al nostre màxim nivell per canviar una eliminatòria que ara mateix és molt difícil. Cal jugar amb cap, amb cor i amb collons, com diu Alcaraz, que m’ha agradat molt", va sintetitzar ahir.

L’Arsenal, contra el partit

"Jugar per guanyar el partit és la manera en la qual ens sentim més còmodes, cosa que ens donarà la probabilitat més alta d’estar en les semifinals", va replicar unes tres hores després Mikel Arteta, l’entrenador d’un Arsenal que no es confia, malgrat que no hagi encaixat tres gols en cap partit de la temporada actual. La història, només dues semifinals de la Copa d’Europa ha jugat l’Arsenal en tota la seva història, convida a una prudència equivalent al previsible envalentiment amb el qual els rebrà el Bernabéu.

Ancelotti medita com sacsejar la seva alineació a la recerca d’estímuls nous. Brahim, la suplència del qual a Vitòria va cridar l’atenció, podria tenir cabuda en l’alineació titular. ¿Per Rodrygo? Ja ho veurem. Més difícil, per una qüestió física, ho té Ceballos, que va tornar en el descompte del xoc contra l’Alabès després d’un mes i mig de baixa.

Notícies relacionades

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

El Barça pretén tornar al Camp Nou al setembre

La pressió en les files blanques, en tot cas, ha de recaure sobre un Vinícius que fa mesos que no és el que era i sobre un Mbappé que fa quatre partits que no marca cap gol i que ve de perdre els papers a Mendizorrotza, amb la seva salvatge entrada a Antonio Blanco que li va costar l’expulsió, per la qual només ha rebut un partit de sanció, com va informar ahir el Comitè de Disciplina de la RFEF.

"És una nit feta a la mesura del Madrid", va dir ahir Bellingham, un altre dels que han de ser protagonistes perquè l’equip blanc tingui èxit en la seva missió i al qual li van preguntar, l’hi van deixar botant, quina és la paraula més escoltada aquests dies al vestidor: "Remuntada". Doncs això.