L’esperada tornada d’Evenepoel

El matí transcorria tranquil. Era el 3 de desembre. Remco Evenepoel havia sortit a entrenar-se en bici com cada dia, en un temps repartit entre la seva casa flamenca i la que té a Alacant. Una furgoneta de correus va obrir la porta posterior. L’astre belga se la va menjar literalment: el quadre de la bicicleta es va partir en dos per l’impacte i el corredor, el doble campió olímpic, es va trencar l’omòplat, la mà dreta i una costella. L’accident va truncar la preparació hivernal i va retardar fins aquest mes d’abril el retorn a la competició. Torna aquest divendres a la Fletxa de Brabant (Eurosport), la carrera que Óscar Freire va guanyar tres vegades de manera consecutiva entre el 2005 i el 2007.

Va ser una recuperació més dura del previst inicialment. Es va haver d’operar i fins al febrer no va poder tornar a pujar a la bici. Tot just van ser 20 quilòmetres; res per a un corredor professional. Els problemes se li van acumular, nervis mentre veia la desfilada de la resta de les grans figures, amb més o menys èxit, els Pogacar, Vingegaard, Roglic, Van der Poel i Van Aert competien mentre ell només es fixava a recuperar-se de l’accident patit, el segon en gravetat de la seva carrera esportiva, després de caure per un pont mentre disputava el monument de la Llombardia, el 2020.

Simplement, valguin les seves paraules escrites aquesta mateixa setmana a Instagram. "Per fi ha arribat la setmana de la meva tornada. Ha sigut la batalla més dura de la meva vida fins ara. Físicament i mentalment he estat completament enfonsat i fins i tot he dubtat sobre el meu futur", es va sincerar el campió olímpic.

La gran cita de l’any

Ara torna amb la mirada posada en el Tour. Té prou temps per preparar-se per al gran esdeveniment ciclista de l’any, on espera enfrontar-se a Pogacar i Vingegaard. El juliol passat va acabar la carrera en tercera posició, en la ronda francesa del seu debut, sempre per darrere de la parella que lluitava per la victòria, però amb la resta dels rivals lluny de la roda posterior de la seva bici. Va ser l’inici d’un estiu magnífic que es va elevar al màxim quan va guanyar a París les medalles d’or en les proves olímpiques de contrarellotge i ruta. Després va arribar un altre or en el Mundial, sempre sota la inspiració del cronòmetre i va acabar segon a la Llombardia per darrere d’un Pogacar intractable.

Si no hi ha canvis d’aquí a diumenge, Evenepoel i Pogacar es tornaran a trobar a l’Amstel Gold Race, la clàssica neerlandesa de la cervesa, avantsala de la Fletxa Valona, que té lloc dimecres que ve i és el duel previ a la gran cita de la Lieja-Bastogne-Lieja, l’últim monument de primavera on s’espera que es trenqui l’empat –dos triomfs per a cada un d’ells– entre el belga i l’eslovè.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Totes les estrelles

Després vindrà el Tour de Romandia (del 29 d’abril al 4 de maig), el Critérium del Dauphiné, al juny, per acabar així la ruta ciclista cap a la ronda francesa que afrontarà amb 25 anys. Era l’últim magnífic que havia d’entrar en acció entre les exhibicions de Pogacar i Van der Poel, el rendiment perfecte de Roglic, els dubtes de Van Aert i la caiguda de Vingegaard. Ja hi són tots per arrodonir la festa ciclista 2025.