L’Inter espera el Barça en semifinals després de fer fora el Bayern

L’Inter, un senyor equip, espera excitat el Barça en les semifinals de la Champions. Primer, a Montjuïc; després, a Milà. Simone Inzaghi ja fa gairebé un lustre que dissenya aquest equip que domina a Itàlia i que aspira a regnar algun dia a Europa. L’hi va treure el City de Guardiola a Istanbul fa dos anys. I el conjunt italià es va carregar ahir el Bayern de Múnic remuntant i resistint fins a presentar-se ara mateix com la gran amenaça per al Barça de Flick.

Des d’aleshores persegueix aquest títol que certifiqui el seu ascens, ja definitiu, al cim sostingut per la millor defensa del futbol continental. I això que el Bayern el va portar al límit durant la segona meitat, capaç com va ser de marcar-li fins a dos gols, una proesa tenint en compte que els interistes només n’havien rebut tres en els 11 partits anteriors. Flick ja sap què l’espera. Ha de reconstruir la màquina ofensiva del Barça –els dos últims gols que ha fet, el de Leganés i el de Dortmund, han sigut autogols– per fer mal de veritat al campió italià, que va acabar parapetat davant els nassos de Sommer, el seu porter, per sostenir el tresor que va aconseguir en encara no tres minuts.

Ple de matisos

El partit no va ser espectacular a la primera meitat perquè es va guardar el millor per a la segona. Però sí que va estar ple de matisos tàctics molt rics. Hi havia dos equips. I, en realitat, eren dos models radicalment diferents. El Bayern, emparat en el seu tradicional 4-2-3-1, va arrencar amb energia la nit a Milà i va arribar amb criteri a l’àrea de Sommer, un porter expert i fiable. Aquells primers minuts sembla que feien pensar que seria el conjunt alemany el rival del Barça en les semifinals de la Champions.

Tot i que l’Inter, una exquisida obra d’autor dissenyada amb tacte i temps (ja en fa quatre anys) per Simone Inzaghi, és un equip certament sofisticat. Juga amb una línia de tres centrals –l’únic dels finalistes de quarts que fa servir aquest model tàctic– amb els quals omple el seu mig del camp de futbolistes d’excel·lent peu i poderós desplegament físic.

El partit estava equilibrat. Molt equilibrat, de fet, amb Hansi Flick instal·lat còmodament a la casa que té a Barcelona observant el seu nou enemic a finals d’abril i durant la primera setmana de maig, la penúltima frontera abans de presentar-se a Múnic, on es jugarà el 31 de maig d’aquest any la final de la Champions.

Quatre gols a la segona part

Aquesta calma tensa es va modificar sorprenentment a la segona part quan Kane va encendre amb el seu gol l’esperança del Bayern. Aquest gol va provocar la reacció de l’Inter, que va demostrar que el seu catàleg de recursos és realment ampli. Té capacitat per marcar gols de qualsevol manera i si necessita acudir a la pissarra ho fa. Dos córners en tres minuts i dos gols (Lautaro va firmar l’1-1, un gol ple d’astúcia, d’un nou ben murri; Pavard va rubricar amb un cop de cap precís el 2-1) que castigaven la debilitat bavaresa a la seva àrea petita.

L’estèril gol de Dier ja no tenia cap sentit perquè Inzaghi no només ha construït un equip rocós sinó que ha modernitzat l’antic catenaccio fins que l’Inter ha arribat a crear una nova cultura.

Inter 2 - 2 Bayern

Inter: Sommer, Pavard, Acerbi, Bastoni (Bisseck, m. 88), Darmina, Di Marco (August, m. 73), Barella (Frattesi, m. 88), Çalhanoglu, Mkhitaryan, M. Thuram i Lautaro Martínez (Taremi, m. 81).

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

Bayern: Urbig, Laimer (Coman, m. 83), Kim (Guerreiro, m. 65), Dier, Stanisic, Goretzka (Pavlovic, m. 83), Kimmich, Olise, Müller, Sané (Gnabry, m. 65) i Kane.

Gols: 0-1, Kane (m. 52); 1-1, Lautaro Martínez (m. 58); 2-1, Pavard (m. 61); 2-2, Dier (m. 76).