Flick s’indigna amb LaLiga

Flick estava encès ahir a la sala de premsa, que per una vegada va trencar la norma de no aprofundir sobre el partit immediat. L’entrenador va interpretar com una presa de pèl el canvi de l’horari del Valladolid-Barça, que estava fixat per al diumenge 4 de maig a les dues del migdia. El pas del Barça a la semifinal contra l’Inter de Milà i els dies fixats per la UEFA (el dimecres 30 de maig l’anada a Montjuïc i el dimarts 6 de maig la tornada a San Siro) obligaven a anticipar l’enfrontament de Pucela a dissabte.

L’asterisc inútil

Una situació prevista per LaLiga, que havia dibuixat un asterisc en l’Alabès-Atlètic (el dissabte dia 3 a les 14.00) per indicar que el partit de Vitòria canviaria d’horari si passaven a la semifinal el Barça o el Madrid, que jugaven aquell dissabte a les nou del vespre.

Només continua dret el Barça i, en lloc de concedir-li el torn de les dues del migdia, l’ha posat en el de les nou del vespre, amb el perjudici que això comporta: per als blaugrana no hauran transcorregut les famoses 72 hores de descans que va exigir Carlo Ancelotti per al Reial Madrid respecte al partit posterior, la tornada de la semifinal amb l’Inter i a Milà. Una situació calcada a la viscuda aquesta passada setmana amb el Borussia Dortmund i el duel de Leganés pel mig: es repeteix la seqüència de dimecres, dissabte i dimarts, amb els tres partits a les nou del vespre.

"Em sembla un acudit que ens posin a aquesta hora. ¿Per què no a les dues del migdia o a la sis de la tarda? M’agradaria veure la persona que decideix els horaris. Els responsables d’això no tenen ni idea del que significa per als jugadors arribar a casa a les tres o les quatre de la matinada i anar a dormir a les cinc", es va queixar Flick.

A l’entrenador alemany li crida l’atenció la nul·la sensibilitat de LaLiga amb l’únic supervivent del futbol espanyol a la Champions. "A tots els països protegeixen els clubs, i encara més si arriben a les semifinals", va assenyalar recordant que, per exemple, al Benfica li van ajornar el partit abans d’enfrontar-se al Barça a vuitens i que a França van avançar a divendres el del París Saint-Germain abans d’anar a jugar contra l’Aston Villa.

Èxit d’un, èxit de tots

"Si tenim èxit, també és un èxit per al futbol espanyol perquè hi haurà un equip més a Europa", argumentava el tècnic. L’al·lusió venia a tomb respecte al fet que el Vila-real, o el cinquè classificat de la Lliga, entrarà a la Champions la temporada que ve, ja que als dos països amb més bons resultats dels seus equips els concedeixen aquesta cinquena plaça. La tindran Anglaterra i Espanya. En la vigent temporada se’n van beneficiar Anglaterra i Alemanya. A més del Barça en la semifinal de la Champions, també hi ha l’Athletic i el Betis en les de l’Europa League.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

"Totes les federacions protegeixen els seus clubs. Aquí, en canvi, no. Aquí deixen que els jugadors tornin a les cinc de la matinada. No tenen ni idea del que significa per als futbolistes arribar tan tard", va comentar, en una explicació que augmentava el to de crispació a mesura que argumentava la raó de l’empipada. "No, no estic enfadat. Ni vull semblar-ho perquè, repeteixo una vegada més, no volem cap excusa", va indicar.

Sense cap excusa, doncs, Flick dibuixarà una alineació en funció de l’estat físic dels seus homes. Arribada l’hora decisiva, necessita que tots rendeixin al cent per cent, "tant si juguen 45 minuts, 60 o 30". A la tornada de Dortmund no només els ha demanat la màxima implicació, sinó també la màxima honestedat perquè diguin si estan cansats o no. El que més ho hauria d’estar és Jules Kounde, que ha traspassat la barrera dels 4.000 minuts. "El problema és que, si penso fer jugar 30 minuts el Jules, l’endemà se’n va a Sitges a córrer. Val més que corri al camp per a l’equip", va fer broma Flick.