El Barça sí que sap remuntar

El Barça sí que va remuntar en la setmana de la remuntada. Va ser la seva, no la pregonada del Reial Madrid, amb tres gols a l’última mitja hora, amarrant un triomf que té l’aroma de títol, pròpia d’un equip amb la força anímica per superar les adversitats naturals dels gols del Celta i el pèssim arbitratge de Melero López, tan contemplatiu que va haver d’acudir a la crida del VAR per veure el penal sobre Dani Olmo.

Tres regals defensius

No va fer més el Barça que reparar els seus greus errors davant un gran Celta, formidable sortint des de darrere, incrèdul davant l’avantatge de dos gols que li va regalar el seu rival, i que va desaprofitar molt ràpidament. El vibrant duel va consagrar Borja Iglesias, que amb 32 anys va celebrar el primer triplet de la seva carrera.

Va tenir mèrit el veterà, que va aprofitar totes les facilitats que li van concedir. Primer de Szczesny, que va mesurar malament una sortida i li va deixar buida la porteria; el segon de De Jong, que va abaixar el cap en una confusió amb Iñigo, i el tercer dels dos una altra vegada, més Cubarsí, que van desatendre la vigilància i van permetre la seva escapada. De Jong va ser l’últim home davant Iglesias i aquest encàrrec de l’entrenador va resultar fallit.

Va agafar molt mala pinta el partit i llavors Flick va fer sortir al camp Lamine Yamal juntament amb Dani Olmo. El tècnic es va queixar divendres de no jugar a Valladolid al migdia o a la tarda perquè els jugadors tinguessin més hores de descans abans de la tornada de la semifinal europea amb l’Inter, sense pensar que a ells, i a l’equip no li va bé l’horari vespertí. No hi ha una relació directa amb els mals resultats –la majoria van arribar a les 21 hores– però sí amb la imatge plomissa del grup, ensopit pels bioritmes de l’hora de la migdiada.

Tampoc es podia associar a l’absència de Lamine Yamal. L’extrem demanava a crits tenir un descans, perduda l’electricitat en els últims partits, i Flick va voler recarregar-li les bateries a la banqueta. Va tornar així Raphinha a la seva antiga posició d’extrem dret, i la tornada al passat li va restar vivacitat, com si se sentís encadenat després de ser un vers lliure a la banda esquerra. El seu lloc el va ocupar Ferran, que, en efecte, va corroborar que qualsevol davanter disfruta més com més gran és l’espai per maniobrar. Va deixar el gol com a prova. I Raphinha el va rubricar amb dos, un de penal.

Un Barça més reconeixible

Notícies relacionades

Lewandowski s’allunya de la Copa i Ter Stegen «ja està llest» per reaparèixer

Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada

Només a Lamine Yamal li resulta fàcil fugir dels límits que marquen la línia de banda i el lateral de torn. Koundé el va trobar a faltar. L’equip no va compensar aquest dèficit per l’esquerra, ja que Gerard Martín va perdre massa pilotes, circumstància que va reduir la confiança dels seus companys, que el van obviar en l’últim terç de camp.

Amb Lamine Yamal i Olmo en un Barça més reconeixible, el Celta es va espantar. De raons en va tenir, perquè va encaixar dos gols immediatament. Es va conformar amb aquest puntet i es va consagrar a defensar-lo. Es va posar a mirar el rellotge i els vuit minuts afegits per tot el temps que va malgastar el van condemnar.