Skjelmose demostra que Pogacar i Evenepoel són humans

Mattias Skjelmose, un ciclista danès de 24 anys d’enorme projecció, va demostrar ahir a l’Amstel Gold Race que Tadej Pogacar i Remco Evenepoel són humans. Els va batre en un ajustat i bonic esprint. Va ser una sorpresa. No hi ha dubte. Però potser no tant per a un corredor que viu a Andorra, a qui representa l’exciclista català Àngel Edo, i que, a poc a poc, es va guanyant un lloc entre les estrelles del ciclisme i a la seva Dinamarca natal després del pas de Jonas Vingegaard i Mads Pedersen.

Notícies relacionades

El curiós «miracle» de l’Avellino: ascendeix cada vegada que mor un papa

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

La clàssica de la cervesa, la gran carrera dels Països Baixos, es va convertir en un bonic llibre de ciclisme amb dos artistes anomenats Pogacar i Evenepoel. I, a més, va marcar també una fita en l’esport de les dues rodes. Pogacar mai havia sigut atrapat en una carrera després d’atacar a la llunyania. Ho va fer en companyia d’Alaphillipe a 47 quilòmetres de la meta: 39 després, Evenepoel i Skelmose el van atrapar.

Va ser una cosa mai vista, una cura d’humilitat per a Pogacar, que es va quedar sense l’objectiu de complir la gesta mai aconseguida per Eddy Merckx i que era guanyar en una mateixa temporada les tres proves de les Ardenes: Amstel, Fletxa Valona (el dimecres) i la Lieja-Bastogne-Lieja.