Valverde rescata el Madrid en un dia de xiulets i badalls

Fa temps que el Reial Madrid navega a la deriva futbolísticament. Juga a donar la pilota a les seves estrelles i a esperar que passin coses. Però han deixat de passar coses i per això els d’Ancelotti, que han deixat de ser un equip, han quedat eliminats a la Champions i anaven camí d’enterrar les seves opcions a la Lliga amb un empat davant l’Athletic. En una nit de xiulets i badalls, només Vinícius, Bellingham i Valverde van donar la cara davant d’un rival que es va limitar a defensar-se. I quan es donava per fet l’empat i l’adeu a la Lliga, en el temps de descompte, la fe de Valverde va caçar una pilota solta a l’àrea i la va clavar a la xarxa rescatant els blancs. I Ancelotti...

Tot en el Reial Madrid s’ha enrarit al llarg dels últims dies. Des del 3-0 encaixat contra l’Arsenal de Londres l’ambient és gris i la desconfiança és el denominador comú. El club calla mentre empeny silenciosament Ancelotti a una posició que en escacs es denomina Zugzwang, en la que qualsevol moviment que faci el jugador empitjorarà la seva situació.

Pot ser que això expliqui l’onze d’Ancelotti per enfrontar-se a un Athletic en rotació en el qual només repetia Berenguer de l’onze davant del Rangers. L’italià, per la seva banda, va alinear un equip inèdit en nom de la solidesa defensiva, atès que els blancs sumen 63 gols encaixats aquest curs. L’aposta de Valverde i Camavinga als laterals convida a pensar que va greixant la defensa per la qual apostarà a la final de Copa de Sevilla de dissabte vinent per frenar el Barça. I a davant, aprofitant la baixa de Mbappé, va apostar per enrobustir el joc amb quatre centrecampistes, després de passar-se tot l’any prioritzant l’alineació dels "quatre fantàstics" per acontentar Florentino. A més, Modric i Ceballos compartien gespa per primera vegada en molts mesos. Un onze realment asimètric i assonant.

Xiulets a Mbappé

El partit servia també de plebiscit per veure a qui assenyalava la grada després del fiasco a la Champions, cosa que en l’arrencada va ser impossible comprovar perquè el club va apujar la megafonia a consciència per mitigar els possibles xiulets. El més significatiu va arribar en el minut 18, quan les càmeres van enfocar a Mbappé en una llotja i tot el Bernabéu va xiular.

El partit es va despertar submergit en el tedi amb un Madrid que proposava sense intensitat ni futbol voletejant al voltant dels meritoris de l’Athletic. Un tenaç Vinícius era el jugador més insistent dels blancs, mentre Rodrygo i Bellingham estaven desapareguts i el ritme a cop de badall de Modric i Ceballos ensopia el Bernabéu. Si hagués sigut un partit d’handbol haurien xiulat "passiu".

Notícies relacionades

Lewandowski s’allunya de la Copa i Ter Stegen «ja està llest» per reaparèixer

Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada

La segona part es va animar amb dues pujades de Camavinga i Valverde. Carletto encoratjava des de la banda demanant dinamisme, però fa temps que les seves paraules sonen amb eco en un vestidor que sembla empatxat de l’italià. L’Athletic se sostenia amb enteresa liderat per un Unai Gómez que va fer treballar per primera vegada Courtois, cap al minut 58.

Bellingham va estar a punt de destapar el partit amb dos cops de cap abans que Txingurri desenterrés la destral de guerra traient Iñaki Williams, Sancet i Maroan. El partit va canviar de ritme, es van tensar les passades i es van esmolar les bandes. Desencadenades les hostilitats, al Madrid se li escapava la Lliga i els minuts degotaven en un vas a punt de vessar, el d’Ancelotti. Al Bernabéu se li va parar el cor en una carrera entre Asencio i Maroan en la qual el defensa es va emportar a l’ariet basc a terra, però Martínez Munuera no va assenyalar res davant la indignació visitant. I llavors va aparèixer Vinícius al rescat, recuperant una pilota que va xutar al cep del pal d’Unai Simón. Però la jugada venia precedida de fora de joc d’Endrick. El gol va ser anul·lat després de ser celebrat, recollint la còlera de la grada. No obstantaixò, el Madrid no va abaixar els braços i en el temps afegit va trobar premi a la seva tenacitat amb una fuetada de Valverde que dona als blancs una merescuda victòria i els manté vius en la lluita per la Lliga.