Aneu al cine

No per previsible, deixa de ser lamentable, i és que percebo, llegeixo, escolto i contemplo com la maquinària més casposa de la caverna de la capital s’ha posat en marxa. Televisions mostrant l’enuig de jugadors blaugrana al ser substituïts (de Madrid, òbviament), ràdios recreant-se en el cansament dels jugadors blaugrana (de Madrid, òbviament), diaris distraient el personal amb conflictes financers que no tenen cap actualitat (de Madrid, òbviament) i centenars de milers de comptes a les xarxes socials intentant torpedinar amb idioteses el bon moment que travessem... L’única veritat davant tant soroll és que feia 24 partits consecutius que el Barça, dimecres, estava invicte, i els seus jugadors, sabent que només un, un sol dels partits a afrontar a l’abril, era intranscendent quant a resultat, van i, com si fos una botifarra gegant al madridisme sencer després de quedar eliminat d’Europa, van i provocar fer la sensació que el sacrificaven entre somriures... Poètic, ¿no els sembla?

¿Cansament en la plantilla? Més que cansament, afartament, i és que guanyar i guanyar, esgota. Mirin, amics, en tota la història del FC Barcelona, només en sis ocasions l’equip ha vençut un partit que anava perdent per 2 gols de diferència en el minut 65 ... Sí, sí, ho han llegit bé, sis vegades en 125 anys d’història, i mirin per on, només l’últim mes, hi trobem dos d’aquests sis partits: La victòria contra l’Atlètic al Metropolitano 2-4, quan perdíem 2-0, i la de dissabte contra el Celta, 4-3 quan sucumbíem 1-3. ¿A Madrid els sembla que aquestes dades són les d’un equip fos i sense un estat físic adequat per afrontar el que sigui, quan sigui i contra qui sigui?

Notícies relacionades

Nadal, Duplantis, Biles i Lamine triomfen en els Laureus

El Leverkusen confirma que Xabi Alonso pot anar al Madrid

Vendre fum

I no segueixo perquè m’agafa el riure. Fa un any, només un any, aquesta premsa ens volia convèncer que un esportista superb i arrogant havia de ser Pilota d’Or. Avui sabem que era fum. Que aquesta premsa dissipi ja aquest fum, i si no vol veure la realitat, un consell: que se’n vagi al cine, allà, qualsevol somni és possible.