Flick se surt amb la seva

Està bé que el futbol porti a discussions absurdes que acaben en res. Perquè del que no s’entén no es poden extreure veritats absolutes. Tampoc mentides.

Havia tirat el Barça 23 vegades a porta en el primer acte –40 en total– sense que hi hagués manera de rendir el Mallorca, que amb prou feines havia passat del mig del camp però va arribar a marcar en el 45 –tot i que en fora de joc–. Però va ser acabar l’entretemps i necessitar els blaugrana només un xut en el primer sospir per part de Dani Olmo per aturar el temps i Román fer caure l’oposició del porter Leo. Aquest tipus d’episodis defineixen el futbol.

Fa una bona colla d’anys Johan Cruyff, que era el més llest de la classe, li va deixar anar a un periodista: "Si jo hagués volgut que m’entenguessis, m’hauria explicat molt millor". I l’holandès es va quedar tan ample.

L’altre dia, Hansi Flick, que domina de valent la comunicació, va criticar tres dels seus futbolistes –Ansu Fati, Héctor Fort i Ferran Torres– perquè es van comportar com uns mocosos amb les càmeres davant per exterioritzar un enuig que ell mateix podia entendre. Els dos primers perquè res havien jugat en la remuntada contra el Celta; l’últim, per entendre que l’havien canviat aviat. L’entrenador no els va castigar. Però sí que els va convidar que, si tenien alguna cosa per demostrar, ho fessin amb una pilota als peus i davant uns seguidors que podrien també jutjar-los. Una maniobra d’aquelles cruyffistes amb què Flick va demostrar que, en això, més val entendre el just i esperar el resultat per donar la raó a qui toqui. Tots van guanyar.

D’acord. Ansu està lluny de la finor competitiva que només t’ofereix la continuitat; Héctor Fort no va avançar tant com Balde, però ni de bon tros va desentonar; mentre que Ferran Torres, que haurà de ser titular a la final de Copa davant la lesió de Lewandowski –sempre que Flick no decideixi que Olmo sigui el davanter centre mentider–, tot i no marcar, va despistar una i mil vegades els tres centrals disposats per Jagoba Arrasate, cosa que va facilitar sobre manera el joc entre línies d’un Pedri un cop més sublim.

Notícies relacionades

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

Salvar el soldat Fati

Així que Flick, malgrat afrontar el partit amb set canvis respecte a l’agònic triomf davant el Celta, va demostrar que el seu equip no depèn tant de les peces, com d’un pla col·lectiu en què les peces encaixen amb facilitat. Descansant Koundé, no hi va haver més a veure com Eric Garcia prenia la línia de fons i buscava la rematada en la seva nova funció com a lateral dret. O com Gavi se les apanyava per exercir de migcampista davant una piconadora com Samú Costa. O com un atac sense Raphinha ni Lewandowski funcionava com un rellotge que Lamine accelerava quan li venia de gust.

A mitja hora per arribar al final, Ansu se’n va anar a la banqueta. No va marcar, però somreia. Raphinha va poder estirar una estona les cames; Dani Olmo, tornar a l’interior d’aquesta bombolla que el Barça ha de cuidar que no es trenqui; i Flick, guanyar-se el respecte d’un vestuari que lluitarà per la Lliga, la Copa i la Champions amb la convicció de ser dirigits per un entrenador just i que alguna cosa sap dels estratagemes del cruyffisme.