El Girona deixa escapar la salvació en el temps afegit

Tenia guanyat el partit el Girona. El rellotge sumava els minuts del temps afegit davant un rival que jugava amb deu des de la primera meitat, però que empenyia amb fe. Era el Girona, però, que alimentava la fe del Leganés amb la seva por de perdre el valuós botí que acariciava, el gol parit entre Portu i Stuani. La por acumulada amb tants partits sense guanyar, deu, i que ja són onze, després de l’empat encaixat en el minut 92 i que allargarà l’agonia a la recerca de la salvació.

No va perdre el partit clau de Leganés, i s’hi aferrarà el Girona, que haurà de continuar remant. El drama és que el tenia a la butxaca i el va deixar escapar. L’efecte psicològic que pugui causar aquest nou disgust quedarà atenuat perquè Míchel va veure el camí de la salvació. Tot i que li ennuvolés la vista Munir, que ell sí que va salvar el Leganés.

La vella fórmula no falla

El que va veure Míchel és que la vella fórmula mai falla perquè els bons resultats que dona estan ja contrastats. Per antiga, segurament, no la utilitza sovint, obligat a evolucionar, però l’entrenador va tornar als orígens i va funcionar. Als orígens del Girona gran. Els veterans li van tornar el color a la pansida samarreta blanc-i-vermella. Quan van marxar –¿és casualitat?–, l’equip es va arrugar i va retrocedir.

Portu i Stuani es van aliar una vegada més i van traçar el gol que alliberava el Girona en la cita límit de Leganés, on era enclavada la porta de l’infern. La que franquejava a la zona de les tenebres del descens. Va centrar Portu i va cabotejar Stuani, rememorant tots dos les glorioses èpoques. Exemplars de nou en una tarda assolellada i nítida després que l’àrbitre expulsés Cisse als 18 minuts. El triomf anava a caure com a fruita madura. ¿Qui són els que més saben agitar l’arbre?

En la cita més delicada de la temporada, Míchel va inserir ofici, experiència, ràbia, personalitat... com es vulguin denominar els trets que comparteixen David López, Stuani i Portu. Titulars els tres en un Girona que pretenia conservar el respecte que ja li han perdut tots els rivals. Ells, més que ningú, anaven a defensar la pervivència a Primera. Perquè coneixen la Segona.

La ineptitud de Danjuma

I aquest modernitzat perfil es va veure aviat amb la picardia de Portu, que va marxar disparat cap al marc de Dmitrovic i va propiciar que Cisse l’envestís en la persecució. Al Girona se li aclaria el panorama. S’havia de limitar a evitar incompetències a la defensa perquè el Leganés es conformava amb conservar el punt. Una segona escapada de Portu va estar a punt de provocar una altra vermella, però va esquivar Sergio i Tsygankov no va saber resoldre l’acció. Ho va empitjorar després al no rematar un centre passat, aparentment enlluernat pel sol de mitja tarda.

Míchel pressentia la substitució, però el gol, paradoxalment, va salvar l’extrem. Va marxar Portu, esgotat de tanta tralla que va donar. Va marxar Stuani. Va marxar Herrera. Va entrar Danjuma amb aquest aire indolent, que el va deixar assenyalat al perdre la pilota, i no era el primer, que va donar l’última vida al Leganés. Que la buscava, amb Borja Jiménez introduint canvis que sacsegessin el partit i espantessin el Girona.

Leganés 1 - 1 Girona

LEGANÉS: Dmitrovic; Rosier, Sáenz, Sergio, Hernández, Altimira; Cruz, Rapia, Cisse, Diomande; Raba. Tècnic: Borja Jiménez. Canvis: Brasanac per Altimira (m. 25); Óscar per Diomande (m. 46); Duk per Sergio (m. 65); Diego per Cruz (m. 76); Munir per Sáenz (m. 76).

GIRONA: Gazzaniga; Arnau, David López, Krejci, Blind; Herrera, Arthur, Miguel; Tsygankov, Stuani, Portu. Tècnic: Míchel Sánchez. Canvis: Romeu per Arthuir (m. 77), I. Martín per Portu (m. 77), Danjuma per Stuani (m. 82); Juanpe per Miguel (m. 86); Van de Beek per Herrera (m. 86).

GOLS: 0-1 (m. 54), Stuani; 1-1 (m. 92), Munir.

ÀRBITRE: Munuera Montero (andalús).

Notícies relacionades

Djokovic, atractiu a Madrid per la caiguda d’Alcaraz per lesió

Salma Paralluelo: "Parar va ser la millor decisió, ara jugo amb molt menys dolor"

TARGETES: Altimira, Brasanac, Miguel, Óscar, Arthur, Diego.

TARGETES VERMELLES: Cisse (m. 18).