Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»

La croada que manté el Reial Madrid contra el col·lectiu arbitral va arribar aquest divendres, 25 d’abril del 2025, a la calorosa Sevilla a llocs tan inexplorats com irrespirables. El club presidit per Florentino Pérez va amenaçar de no disputar la final de Copa que l’enfronta al Barcelona perquè considerava que un àrbitre que havia esclafit a plorar –el col·legiat principal del partit, Ricardo de Burgos Bengoetxea– i un altre que havia assenyalat amb cruesa els vídeos acusadors de Reeal Madrid TV –Pablo González Fuertes–, no estaven en condicions de ser jutges.

Van ser vuit hores en què el futbol espanyol va avançar sense frens cap a l’abisme, amb 65.000 aficionats i convidats amb entrades per a La Cartuja, i la presència, és clar, de qui posa nom al trofeu, el rei Felip VI. «¿Però com no s’ha de jugar?», deia una veu federativa que trobava rèplica en un missatge de WhatsApp que arribava des del bàndol blanc: «Si no fan alguna cosa, no juguem». Una cosa que després el club, oficialment, va qualificar de «rumors» i assegurant que «mai» s’havien plantejat no presentar-se.

Tot va començar agafant amb el peu canviat bona part dels actors de l’assumpte. Si bé González Fuertes, el responsable de la sala VOR a la final, té un caràcter fort, pocs esperaven que la seva compareixença al costat de De Burgos Bengoetxea es convertís en un al·legat on el segon va mostrar la cruesa de la seva professió posant-se a plorar al parlar de les conseqüències familiars de l’assenyalament –«al meu fill li diuen a l’escola que soc un lladre»– al valorar els vídeos que acostuma a emetre Real Madrid TV.

Un al·legat inesperat

Malgrat que la compareixença dels àrbitres és ja costum abans de les finals de Copa, a la Federació no esperaven un al·legat d’aquestes característiques. Tampoc tots aquests mitjans informatius que encara estaven arribant a l’aeroport de Sevilla i a l’estació de Santa Justa quan els seus mòbils van començar a recrear-se amb l’abraçada banyada en llàgrimes entre De Burgos i González Fuertes. L’escena va indignar de tal manera el Reial Madrid que, a partir de les dues de la tarda, dues hores i mitja abans que l’expedició blanca arribés al seu hotel de concentració, va començar a expandir la idea que aquests dos àrbitres no estaven en condicions per xiular una final de Copa. Luis Medina Cantalejo, president del Comitè Tècnic Arbitral, va ser present en la compareixença de premsa amb gest seriós.

El Reial Madrid va buscar llavors fórmules per intentar que Rafael Louzán, president de la Federació, substituís l’equip arbitral. Especialment González Fuertes, contra qui la televisió oficial del club blanc va carregar durant bona part de la tarda. «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres», deia una veu federativa, en una posició ferma malgrat que l’envit del Reial Madrid anava cada vegada més seriosament.

Perquè ja havien acabat les rodes de premsa de Hansi Flick, tècnic del Barça, i Ronald Araujo, un dels capitans de l’equip blaugrana, quan els mòbils, a tres quarts i cinc de set de la tarda, van començar a tronar amb l’inquietant missatge que el Madrid es plantava. I que no participaria en cap dels assumptes de la Federació de la prèvia: és a dir, les compareixences davant els periodistes de Carlo Ancelotti i Luka Modric, que a més s’havien de fotografiar amb Flick i Ter Stegen amb el trofeu de Copa; l’entrenament de l’equip a La Cartuja; i, és clar, el sopar oficial de gala al Real Alcázar de Sevilla. Florentino Pérez no faria acte de presència, però tampoc cap dels seus emissaris, com Emilio Butragueño.

Les converses de Louzán amb José Ángel Sánchez

Ja llavors Rafael Louzán s’havia posat en contacte amb José Ángel Sánchez, el director general del Madrid, perquè les aigües tornessin al seu curs. Tot i que això no va evitar que el Madrid emetés un primer comunicat en què qualificava d’«inadmissibles» les declaracions dels àrbitres i convidava la Federació que «procedissin en conseqüència». Això va quedar per escrit, tot i que després Louzán assegurés públicament que el club blanc no havia reclamat el canvi d’àrbitres. Una cosa que així havien fet fonts de l’entitat madridista.

Entre les 19.00 i les 22.00, les parts van aconseguir que la presa no acabés de trencar-se. Louzán, que s’ha demostrat un home que no perd la calma en els moments més tensos i que, almenys ara, no busca enemics, va mantenir que a partir de la temporada vinent moltes coses canviaran en el col·lectiu arbitral. Que hi ha en marxa una comissió en la qual el Reial Madrid estarà integrat. I queda pendent el futur de Medina Cantalejo al capdavant del CTA. A més, en els contactes telefònics per salvar la final de Copa també va participar el CSD, conscient que la imatge del futbol espanyol corria seriós perill en un dia en què el rei Felip VI acudeix a Sevilla després d’assistir al funeral del papa Francesc a Roma.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, el davanter dels gols importants

L’hora de la veritat per a un Mbappé en les hores més baixes

 Abans de les deu de la nit, des del Madrid s’assegurava que el partit es jugaria. Que no podien fallar els aficionats. Fins que el segon comunicat blanc del dia concloïa, vuit hores després d’obrir-se la crisi, una jornada que va tenir més de perillosa que d’esperpèntica.

Mentre al Barcelona, amb el morro tort però previngut públicament per no formar part de la història, torçaven el gest perquè tenien una final per jugar.