L’hora de la veritat per a un Mbappé en les hores més baixes

Kylian Mbappé, ferit al turmell durant la debacle europea contra l’Arsenal, sancionat a més per la seva expulsió contra l’Alabès, assistia des de les altures del Santiago Bernabéu al desenvolupament del Reial Madrid-Athletic que es va disputar el Diumenge de Resurrecció. Cap al minut 18, la realització del partit el va enfocar, una imatge que va ser projectada en les futuristes pantalles del gran temple blanc. La reacció del madridisme es va moure entre la indiferència... i els xiulets.

Esbroncades que, de manera més tímida, també es van sentir quan va caure lesionat davant l’Arsenal i va haver de ser substituït. Esbroncades que troben el seu sentit en el context autodestructiu en el qual sembla sumit el Reial Madrid aquestes últimes setmanes, però que adopten forma de paradoxa quan un revisa el full de serveis de Mbappé en la seva primera temporada de blanc.

Ja són 33 gols al seu compte, els mateixos que la llegenda Cristiano en la seva première al Reial Madrid; només Zamorano va firmar una temporada de debut al Bernabéu més prolífica que la seva i el registre (37) és encara més que assequible, fins i tot sense incloure en la suma el Mundial de Clubs. Passa que el Reial Madrid no ha fitxat Mbappé perquè marqui gols, sinó perquè els marqui en els partits clau. No ha de golejar, ha de liderar.

Confia el madridisme que aquesta transubstanciació tingui lloc aquesta nit. Serà la quarta final del Reial Madrid aquesta temporada i Mbappé va anotar en les altres tres. Ho va fer en la Supercopa d’Europa contra l’Atalanta, en el que va ser el seu debut de blanc; després en la Intercontinental contra el Pachuca; i finalment en la Supercopa d’Espanya, tot i que el seu primerenc gol quedés en anècdota pel 2-5 amb el qual el Barça va conquerir Jidda.

El senyor de les finals

És, en fi, el senyor de les finals d’aquest Reial Madrid. Però amb això no en té prou un madridisme que comptava amb assaltar el cel després de consumar la seva llargament anhelada contractació. Ja sense la Champions al menú, amb LaLiga molt difícil a càrrec d’aquest clàssic de l’11 de maig a Montjuïc, guanyar la final de Copa al Barça s’ha convertit en el mínim exigible perquè el curs no resulti decebedor.

Notícies relacionades

Del cas Negreira a La Cartuja

El Barça torna estomacat de Mònaco i amb la segona derrota

La il·lusió, almenys pel que fa a Mbappé, té a veure més amb la jerarquia del futbolista que amb el seu rendiment en les últimes setmanes. L’últim dels seus 33 gols del curs el va marcar ja fa gairebé un mes, en la victòria de Lliga contra el Leganés (en va anotar dos). Una aturada productiva inesperada després d’un hivern portentós, sumant 19 gols entre el gener, el febrer i el març, anunciant una presumpta arrencada que s’ha frenat en sec.

Una apagada anotadora que s’ha sumat a la lesió de turmell que no l’hauria d’apartar de la titularitat aquest dissabte i a l’encreuament de cables que va propiciar la seva expulsió contra l’Alabès. Va sorprendre al club la salvatge acció contra Antonio Blanco, símptoma potser que les coses no li estan sortint com esperava. Aquesta nit té l’oportunitat de revertir aquest destí. És la seva hora de la veritat.