Marc Márquez provoca el primer deliri, a Jerez, amb la seva vuitena victòria

D’una banda, saber, apostar, endevinar si el més gran dels Márquez es consolarà amb el fet de guanyar, simplement, el seu novè títol mundial o voldrà atropellar els seus rivals, com va fer, per exemple, el 2019. Saber si el seu germà Àlex, en una forma extraordinària i amb una versió de la ‘Desmo’ que li va com anell al dit, conquistarà el subcampionat. Intuir si algú serà capaç d’aixecar l’ànim al tricampió italià ‘Pecco’ Bagnaia, a qui Jorge Martín va sacsejar l’any passat i, ara, MM93 ha maltractat psicològicament.

Pot ser, en efecte, que aquesta arrencada de campionat es plantegi moltes altres qüestions, per exemple, si, realment, Yamaha està en camí de tornar-se a ficar entre els grans. O si la ruïna de KTM arruïnarà el present i futur de Pedro Acosta. Si l’avanç d’Honda és autèntic i/o, com a mínim, li servirà per anar recuperant l’alè.

Festa a Jerez

Del que no dubta el Mundial, els seus fans, que avui (gairebé) han omplert els turons de Jerez (demà s’esperen gairebé 100.000 aficionats) i els habitants del pàdoc és que el domini de Marc Márquez, guanyador, de nou, avui de la carrera a l’esprint a Jerez, serà absolut, abans, durant i després d’aterrar el campionat al Vell Continent.

El divendres andalús va ser d’Àlex Márquez (Ducati), que va millorar el rècord de Bagnaia a Jerez. El matí de dissabte va ser per a un pletòric (i ressuscitat) Fabio Quartararo (Yamaha), amb una ‘pole’, també, de rècord. Però, és clar, estava escrit que la carrera, tot i que fos només a 12 voltes, seria per a Marc Márquez, que va dissimular la seva intenció de continuar dominant el torneig assegurant que el seu únic propòsit, en aquest cap de setmana tan espanyol, tan moter, era sortir, mantenir-se, líder del MotoGP, una vegada concloses les dues carreres a Andalusia.

La carrera d’avui només ha durat una volta i 450 metres, és a dir, una volta i escaig, el pic va ser la recta de meta. El francès Fabio Quartararo (Yamaha) va aprofitar, amb enorme eficàcia i determinació, l’avantatge d’arrencar des de la ‘pole’ i, malgrat que el motor de la seva Yamaha no és (encara) tan poderós com el de la Ducati de MM93, el va aguantar en la recta, va ficar la seva moto al primer revolt de dretes i va suportar l’assetjament del vuit vegades campió al llarg de la primera volta de la prova. Però... exacte, però quan van creuar la meta, quan van completar el primer gir, Marc va prémer de ferm, es va aparellar amb el ‘Diablo’, va frenar més tard que ell i just quan el català s’apoderava del revolt, obligant Quartararo a obrir-se, la Yamaha del francès va derrapar en excés, va caure i Marc es va quedar sense rival.

El que es va endevinar durant tot el cap de setmana, és a dir, que MM93 cediria el protagonisme a d’altres i, en carrera, seria el puto amo, de nou, es va fer realitat. A partir d’aquesta segona volta, Marc va rodar com va voler, sempre en 1.37 baixos i es va separar un segon, un segon i escaig, del seu germà, que va mantenir la mateixa distància respecte a Bagnaia, que segueix als núvols. Va ser el cinquè triomf consecutiu en la prova a l’esprint de Marc, gesta mai aconseguida per cap pilot. Va ser la vuitena victòria en nou carreres. I va ser, és clar, un nou cop a la graella de MotoGP, que comença a saber qui és, de nou, el rei d’aquest esport.

Marc, més líder

«No m’agrada guanyar dissabte (gran rialles) perquè m’he de reprimir, no puc celebrar una victòria així perquè tots sabem que l’important, el que compta, és el GP, la prova de demà, diumenge, però és impossible no ser feliç i celebrar la victòria davant d’aquest públic tan meravellós», va comentar MM93 davant el micròfon de Dorna TV. «Ha pujat molt la temperatura i no era fàcil controlar la moto, he anat amb molt tacte al final i tot i que tenir darrere, molt enganxadet, Àlex, no és gaire còmode, he sabut mantenir aquest segon lloc d’avantatge fins al final».

Notícies relacionades

Lamine Yamal, el davanter dels gols importants

Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»

Classificació carrera a l’esprint: 1.– Marc Márquez (Ducati), 19 minuts 32.207 segons; 2. Àlex Márquez (Ducati), a 1.001 segons; 3. ‘Pecco’ Bagnaia (Ducati), a 3.077 segons; 4. Franco Morbidelli (Ducati), a 3.530 segons i 5. Fermín Aldeguer (Ducati), a 5.971 segons.

Mundial de MotoGP: 1.– Marc MÁRQUEZ (Espanya), 135 punts; 2. Àlex MÁRQUEZ (Espanya), 115; 3. ‘Pecco’ BAGNAIA (Itàlia), 104; 4. Franco MORBIDELLI (Itàlia), 84 i 5. Fabio DI GIANNANTONIO (Itàlia), 52.