Flick despulla el Madrid (cap. III)

Hi va haver un temps, i fa gairebé dues dècades, que el club blanc es va inventar un antídot –va entregar fins i tot les claus del Bernabéu– a la figura de José Mourinho. Era el personatge que sostenia al madridisme davant l’època més daurada de la història blaugrana amb Pep Guardiola a la banqueta. Ara, potser, Florentino haurà de crear un altre personatge de similar calat per desmantellar la meravellosa obra creada per Flick al Barça.

El camí més excitant

No hi ha mèrit més gran per a l’alemany que haver elegit el camí més complicat, però, alhora, més excitant per transformar-se en tan sols nou mesos en el pitjor enemic del Madrid. Podria ser Lamine Yamal, que ho és per la seva joventut i perquè amenaça d’instaurar una dinastia que duri molt temps. O potser Raphinha, la generositat del qual i altruisme en el joc l’ha transformat en un dels millors futbolistes del món.

Fins i tot defenses adolescents com és el cas de Pau Cubarsí, jove que s’acaba de treure el carnet de conduir, o nois amb ofici a l’estil d’Iñigo Martínez, un capità sense braçalet, amo d’un enorme caràcter, imprescindible a l’escola bressol del Barça que ha enterrat el dol per Messi. El Madrid podria pensar que és Pedri, far, guia, llum, GPS blaugrana, que simbolitza tot el que no té ara mateix Ancelotti. Ni ha tingut, almenys en aquests tres primers clàssics de la temporada. I queda encara el de l’11 de maig a Montjuïc per determinar si pot mantenir la seva corona de lliga o arriba Flick i també se la pren.

És, sense cap dubte, l’alemany el nou anticrist del Bernabéu. Ha aconseguit, sense que Florentino endevinés perillositat en el seu aterratge a Barcelona al maig –va venir, va firmar, va estar dos dies lluny de les càmeres construint el seu heterogeni equip de treball– canviar la jerarquia del futbol espanyol. Ha executat el seu pla amb habilitat i, a més, molt atreviment sense renunciar als seus principis. Un profà de l’ADN Barça –l’alemany mai hi havia entrenador fora del seu país i això que acaba de complir 60 anys– ha rescatat l’essència del cruyffisme més pur, tenint l’atac per bandera i afegint nous registres a un futbol alegre, divertit i excitant. Sent, a més, valent en la idea de portar a la seva defensa a 50 metres de Szczesny, un porter que estava jugant a golf amb el seu fill disfrutant dels primers dies de la jubilació quan el va trucar el Barça l’octubre passat.

Laporta encerta de nou

Notícies relacionades

L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre

Els bojos són ells, ells

Florentino, el nerviós i irascible Florentino, no entén res. Tenia al Madrid campió d’Europa i de Lliga, posseïdor d’un doblet històric. Fins que va arribar Flick, entrenador que estava a l’atur i va desmuntar l’ancestral poder de la Casa Blanca.

I Laporta, que ja tenia al seu radar a Hansi, abans fins i tot que hagués d’acceptar de mala gana el fitxatge de Xavi, somreia eufòric a Sevilla. Tal com va passar al seu dia amb Rijkaard –autor ideològic de la segona Champions de la història del club– o amb Guardiola –creador del Barça perfecte–, el president va encertar de ple amb l’extècnic del Bayern Múnic i exseleccionador alemany. Va venir Flick per despullar el Madrid.