Marc Márquez provoca el primer deliri a Jerez

D’una banda, saber si el més gran dels Márquez es consolarà guanyant, simplement, el seu novè títol mundial o si voldrà atropellar els rivals, com va fer, per exemple, el 2019. Saber si el seu germà Àlex, en una forma extraordinària i amb una versió de la Desmo que li ve com l’anell al dit, conquerirà el subcampionat. Intuir si algú serà capaç d’aixecar l’ànim al tricampió italià Pecco Bagnaia, a qui Jorge Martín va sacsejar l’any passat i, ara, MM93 ha maltractat psicològicament.

Pot ser, en efecte, que aquesta arrencada de campionat es plantegi moltes altres qüestions, com per exemple si realment Yamaha va pel camí de tornar-se a situar entre els grans. O si la ruïna de KTM arruïnarà el present i el futur de Pedro Acosta. Si el progrés d’Honda és autèntic o, pel cap baix, li servirà per anar recuperant l’alè.

Del que no dubta el Mundial, els seus fans, que ahir (gairebé) van omplir els turons de Jerez, és que el domini de Marc Márquez, guanyador ahir de nou de l’esprint a Jerez, serà absolut, abans, durant i després que el campionat arribi finalment al Vell Continent.

El divendres andalús va ser d’Àlex Márquez (Ducati), que va millorar el rècord de Bagnaia a Jerez. Dissabte al matí va ser per a un pletòric (i ressuscitat) Fabio Quartararo (Yamaha), amb una pole, també, de rècord. Però, no cal dir-ho, estava escrit que la carrera, encara que fos només a 12 voltes, havia de ser per a Marc Márquez, que va dissimular la intenció que tenia de continuar dominant el torneig assegurant que l’únic propòsit que el guiava aquest cap de setmana tan espanyol, tan moter, era mantenir-se, líder de MotoGP, una vegada s’haguessin acabat les dues carreres.

Només una volta

Notícies relacionades

Àlex Márquez destrona el seu germà Marc

Ancelotti mor fidel a si mateix

La carrera d’ahir només va durar una volta i 450 metres, és a dir, una volta i escaig, l’escaig va ser la recta de meta. El francès Fabio Quartararo (Yamaha) va aprofitar amb enorme eficàcia i determinació l’avantatge d’arrencar des de la pole i malgrat que el motor de la seva Yamaha no és (encara) tan poderós com el de la Ducati d’MM93, li va aguantar a la recta, va situar la moto al primer revolt de dretes i va suportar l’assetjament del vuit vegades campió al llarg de la primera volta de la prova. Però quan van travessar la meta, quan van completar la primera volta, el Marc va collar de valent, es va aparellar amb el Diable, va frenar més tard que ell i just quan el català s’apoderava del revolt, cosa que va obligar Quartararo a obrir-se, la seva Yamaha va derrapar més del compte, va caure i el Marc es va quedar sense rival.

Va ser la vuitena victòria en nou carreres. I va ser, és clar, un nou cop d’autoritat a la graella de MotoGP, que comença a saber qui és, de nou, el rei d’aquest esport.