El ros de les assistències

Lamine Yamal va lluir un nou pentinat de color de diva. Una manera de dir que no pretenia passar desapercebut en l’esdeveniment majúscul de La Cartuja. I no només en el terreny de l’estètica i la frivolitat. Una seguretat increïble als seus 17 anys i 10 mesos. Ves a saber d’on li ve. Com aquell dia que va dir que es guarda els gols per als partits importants. Per una vegada el davanter ara ros no va complir amb el seu propòsit. No va marcar, cert. ¿I les assistències? De vegades, com aquest dissabte, valen gairebé el mateix. O més. Va regalar dues joies. No a Koundé, que es va llaurar solet el paper d’heroi quan ja a ningú li quedaven forces. És el futbolista que no es cansa mai.

Abans del partit Hansi Flick va explicar als micròfons de Movistar+ que va donar als seus jugadors un missatge cruyffista. Que ho han fet molt bé fins ara, que juguessin com saben i que tot aniria bé. "Have fun and enjoy it", va concloure. Sí, allò de divertir-vos i disfruteu. Un diria que, més que passar-s’ho pipa, van patir com en una caminada sense calçat sobre vidres. Segur que s’ho va passar bé l’espectador neutral. ¿La resta? En el futbol, la diversió i la tortura van sovint de la mà.

Lamine va començar a divertir-se a la perruqueria i va continuar sobre la gespa. Pel que sembla volia tintar-se els cabells de blanc, però alguna cosa va fallar. Fins al minut 6 no va tocar la primera pilota. Innòcuament. El segon, el 8 amb una mala assistència. Uns segons després va perdre per lesió el seu marcador, Mendy, i va entrar Fran García. El blaugrana va sortir guanyant amb el canvi.

Szczesny, vital i desencertat

Es va activar a partir d’allà. Va serpentejar sense conseqüència en el minut 13 i el 18 va provar la bota amb un xut ras des de fora de l’àrea. El més substancial va passar una estona després. Amb la passada llarga de Pedri, el control, l’accés serè a l’àrea i la passada enrere per al canari, que va afusellar Courtois amb aquesta cama dreta, amb la qual, no fa tant, es deia que no s’atrevia a xutar. Assistència número 23 del ros. Sisè gol de Pedri. Primer del Barça en la final.

No se sap si un porter és capaç de divertir-se quan l’equip rival ve en bandada. ¿Va disfrutar Szczesny quan el Madrid el va obligar a estirar a fons les extremitats per salvar l’avantatge blaugrana? Va ser capital el polonès en moltes accions, s’estava guanyant una bona pensió de jubilació, fins a la falta de Mbappé. L’hi va colar pel seu pal. Va fer l’efecte que podria haver fet més. Res a retreure-li en el segon.

Tota la sensació de superioritat que es va encendre en el barcelonisme abans de la final i durant la primera part es va esfumar en la segona, i el pessimisme sociològic històric va retornar i va calar els ossos amb cada cursa de Vinícius, amb cada regat de Mbappé i amb cada pèrdua de pilota. Ja ningú en el bàndol blaugrana recordava haver desitjat que aquesta final, tant de bo, fos de la Champions, que mira que bé que arribava el Barça en contrast amb el Madrid. Una autèntica temeritat.

Lamine va tornar a treure llustre al seu peu esquerre amb una passada llarga dirigida a Ferran, que es va acabar de treballar l’empat amb un esprint que va desbordar Courtois. No és fàcil això. El belga havia impedit al ros complir amb la seva paraula una estona abans amb una manyopla descomunal davant un xut creuat marca de la casa. En qualsevol cas, assistència 24 per a l’extrem de Rocafonda i empat a dos.

Notícies relacionades

"A 350 kms/h durant l’apagada"

"L’arc de Sant Martí no surt mai si abans no plou"

En la pròrroga es van succeir les accions de palpitacions accelerades i esforços extenuants. Fins que va aparèixer Koundé, el noi del pentinat diferent, dels vestits cridaners i de les curses per Sitges quan no el deixen jugar. Una recuperació de molta fe i de moltes cames. El futbolista que gairebé no descansa mai, el que més juga, elevat als altars. Un altre lateral dret que fa història, com al seu dia Belletti.

Ferran Torres, MVP de la final amb pentinat convencional, va posar paraules a l’alegria general. "Sento molta felicitat. Ara a disfrutar-ho però sense passar-se, que ve una semifinal de Champions ben aviat. Ens recarrega d’energia per al que ve".