Àlex Márquez destrona el seu germà Marc

Així és, així es comporten, així han crescut, així s’han entrenat, així són de braus els Márquez Alentà. Quan un s’equivoca (de nou, ja va passar a Austin, Texas, EUA), l’altre es converteix en el nou rei, en el nou monarca, d’acord, sí, tot momentani, de MotoGP. Marc, que perseguia el seu novè triomf en deu carreres, se’n va anar a terra en la tercera volta del Gran Premi d’Espanya, que va citar a Jerez més de 100.000 aficionats. Es va aixecar, va continuar corrent amb la seva Ducati destrossada i va acabar el 12è, sumant quatre punts i quedant-se a només un punt del seu prodigiós germà Àlex, que, amb un pilotatge magistral, únic a l’estil Márquez, va guanyar el seu primer GP de la màxima categoria, amb la qual cosa es va convertit en un dels pocs pilots que ha guanyat en les tres categories.

Cau un Márquez i s’aixeca un altre. Deixa el liderat del Mundial de MotoGP un Márquez i n’agafa el relleu un altre. Deixa de ser un heroi un Márquez i apareix el Pistoles, el germaníssim, per convertir-se en el nou líder del campionat. Potser per això, sens dubte, el primer que va voler felicitar Àlex al corralet, mentre la mare Roser plorava de felicitat i el pare Julià disfrutava d’una victòria que sabia que arribaria aquest any, tenint en compte l’arrencada brutal del seu fill petit, va ser, és clar, Marc, el vuit vegades campió, qui va assegurar que el dia que Àlex guanyés el seu primer GP de MotoGP "jo seria molt més feliç que ell".

Marc Márquez, com ja va passar als EUA, va arruïnar el seu GP amb una segona caiguda en carrera i va obrir les portes del triomf a Àlex, que va completar la millor carrera de la seva vida i va sumar la seva primera victòria en MotoGP, la 200 d’un pilot espanyol.

El Mundial, després d’aquesta nova punxada de Marc i el discretíssim tercer lloc de Pecco Bagnaia, que no va poder superar un magnífic i determinat Fabio Quartararo (Yamaha), està ficat en un puny. Àlex suma 140 punts; Marc, 139 i Bagnaia, 120. El jove de Cervera, el 14è pilot espanyol que es corona en MotoGP, va córrer com li va ensenyar el seu germà i va estar a un nivell de perfecció insuperable.

Quan va veure caure Marc davant seu, s’ho va prendre amb calma, va superar al Diable i se’n va anar, se’n va anar, se’n va anar, fins a aconseguir un matalàs de dos segons per volar cap a la seva primera victòria en la categoria.

"Vaig dir que em veia capaç, vaig dir que havia de ser aquest any, vaig dir que havíem començat tan, tan, tan bé que podia passar. I va i passa a casa, davant la nostra afició", va assenyalar el Pistoles davant el micròfon de Dorna TV. "Quan he passat per Nieto-Peluqui i he celebrat aquesta victòria, volia estendre un matalàs i posar-me a dormir allà, amb aquest rum-rum, fins demà. La veritat és que soc molt feliç i, sobretot, soc feliç per tots els que m’han acompanyat en aquest viatge, que són molts i bons, especialment la meva família i, és clar, el Marc".

"Puc dir, sí, que soc l’home més feliç del món. Pot ser que més feliç que els culers, sí, ja que molts creien que aquest moment no m’arribaria mai. Però aquest matí [ahir per al lector] sabia que ho podia aconseguir. Quan he vist que Marc queia davant meu, he pensat, ‘avui no pots fallar, Àlex’".

Segon error

Notícies relacionades

Ancelotti mor fidel a si mateix

Prop de dos milions d’espectadors van veure la final a TV3

La carrera va ser realment apassionant en les primeres quatre voltes, quan Quartararo, Bagnaia, Marc i Àlex van lluitar pels primers llocs del pilot. Van lluitar tant, tant, que els dos pilots oficials de Ducati, Márquez i Bagnaia, van arribar a xocar amb els seus carenats, intimidant-se amb cert tacte. Immediatament, Marc se’n va anar a terra, cometent el seu segon error de la temporada i demostrant, una vegada més, que només ell pot perdre aquest títol.

Es va aixecar, va rodar en temps (gairebé) de rècord, malgrat tenir la moto molt feta malbé, i va sumar quatre preciosos punts.