Pogacar guanya a Lieja com un ocell lliure

Tadej Pogacar va guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja, l’última gran clàssica de primavera, sense cap resistència, com un ocell lliure que va abandonar el niu del pilot sense que cap altre corredor volgués volar al seu costat amb el convenciment que les seves ales mai estarien a l’altura d’aquest prodigi eslovè, de 26 anys, que va sumar la 95a victòria de la seva carrera professional. Ell és l’únic que en 50 anys és capaç de córrer a l’estil que va marcar Eddy Merckx el segle passat.

No hi va haver duel Pogacar-Remco Evenepoel. A l’estrella flamenca només se la va veure a cua de pilot, amb mínimes fogonades. Va estar a l’últim vagó en la cota on era anunciada l’ofensiva del campió del món, a La Redoute, a 34,7 quilòmetres de l’arribada. Allà es va produir el demarratge de l’eslovè, en la pitjor pujada per dificultat, el turó més famós de la Degana, que va guanyar per tercera vegada, en un altre monòleg sobre la bici, amb una espècie de contrarellotge final on només va anar sumant segons de diferència sobre els seus perseguidors, als quals va treure un minut, amb l’italià Giulio Ciccone en segona posició i l’irlandès Ben Healy a la tercera plaça.

No hi va haver més carrera que la que va marcar Pogacar. Primer, amb el seu equip, l’UAE, com a protagonista, amb un ritme ofegador que va assenyalar la ruta del cap de files fins que es va produir l’atac, que va ser sec, sense aixecar-se de la bici i en un parell de segons només va veure asfalt i sense que ningú pogués atrapar-lo... Molt menys, Evenepoel.

El Tour en l’horitzó

Notícies relacionades

Àlex Márquez destrona el seu germà Marc

Ancelotti mor fidel a si mateix

Va ser la carrera que va tancar l’espectacle primaveral de Pogacar, on la tercera plaça de la Milà-San Remo va ser la pitjor posició aconseguida per aquest fenomen que ara, després de descansar uns dies, ja se centrarà en l’objectiu d’intentar guanyar el Tour per quarta vegada. Torna a l’acció en el Critérium del Dauphiné, entre el 8 i el 15 de juny.

Enrere han quedat, a part de la tercera plaça de San Remo, les victòries en el Tour dels Emirats (amb dues etapes), els triomfs en la Strade Bianche i Flandes, les segones posicions a Roubaix i l’Amstel Gold Race i la primera posició de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja. De quatre monuments, n’ha guanyat dos, Flandes i Lieja. I, amb el primer lloc del podi o no, ell ha sigut l’animador de totes les carreres que ha disputat. Va rebentar les dues proves italianes (Strade Bianche i San Remo), va atacar a Flandes i Roubaix, se’n va anar en solitari a l’Amstel Gold Race i va saltar al mur d’Huy, on es decideix la Fletxa Valona.