Jordi Bargalló: "És un regal, una cosa màgica"

"Cada vegada que baixo pel túnel dels vestidors cap a la pista revisc el nen que porto dins i se’m posa la pell de gallina", assenyala Jordi Bargalló (Sant Sadurní d’Anoia, 1979) a les portes de la final four de la Lliga de Campions d’hoquei. És la inesperada penúltima parada d’un camí de 28 anys que s’acaba aquest curs perquè ha decidit penjar els patins. Ho farà convertit en una llegenda d’aquest esport, amb una infinitat de títols: quatre mundials i quatre europeus amb la selecció espanyola més tres Champions amb el Liceu (2003, 2011 i 2012) entre molts d’altres. Amb el Noia va guanyar una Copa del Rei i una CERS abans de la vintena, tot just abans de sortir per fer carrera.

El 2021 va decidir tornar al Noia per "tancar el cercle", perquè sentia que es "devia" més tardes a l’Ateneu davant la seva gent. Acabar a l’equip del poble ja era un final rodó. Acabar a la final four amb l’equip del poble és "màgic". "És un regal que ens hem fet a nosaltres mateixos", diu. Parla "orgullós" de veure la connexió entre l’equip i el poble, una de les Gàl·lies de l’hoquei a Catalunya: "Aquí l’esport rei és l’hoquei. Nosaltres tenim el cava i l’hoquei".

Amb furgoneta a l’aeroport

El Noia, campió el 1989 i subcampió el 1990, ha tornat 19 anys després a una final four com un "infiltrat". "Per pressupost ja no hauríem d’haver passat ni la fase de grups", afirma. "Els altres equips són professionals i viatgen el dia abans per tocar la pista. Nosaltres anem directament al partit. En l’anada de les semifinals vam sortir de Sant Sadurní a les quatre de la matina i vam jugar a Trissino a les nou de la nit. Vam anar amb furgoneta a l’aeroport de Barcelona perquè no tenim autobús, amb avió fins a Venècia i després amb furgoneta a Trissino. Vam llogar dues furgonetes i van conduir el físio i el president o el vicepresident. Cada viatge ha sigut una odissea", explica. Els jugadors cobren, però no prou per viure només de l’hoquei.

Així que jugar la final four ja és gairebé un títol. "És una alegria, una festa", diu. "Sé que els favorits són els altres, però ens és una mica igual i ens sentim còmodes amb aquest paper. Començarem cinc contra cinc, amb la pilota al mig i amb 0-0. Costarà molt, però tindrem les nostres opcions i mirarem d’aprofitar-les", matisa.

El rival de les semifinals serà avui el Barcelos portuguès i l’altre encreuament mesurarà el Benfica i el Porto. L’hoquei català ha guanyat 40 de les 58 edicions de la Lliga de Campions, amb 22 títols del Barça, 8 del Reus, 6 de l’Igualada, 3 del Voltregà i un del Noia, però l’últim títol va ser el 2018.

Nou dels deu últims finalistes han sigut de Portugal, seu de les últimes sis final four i també de la d’aquest cap de setmana. El canvi d’hegemonia sembla evident. La Lliga lusitana creix cada dia gràcies al poder dels clubs de futbol, el Benfica, el Porto i l’Sporting, i equips com el Barcelos i l’Oliveirense, l’equip de Bargalló del 2016 al 2021. El seu germà Pau, 14 anys més jove, va canviar el Barça pel Benfica a l’estiu. Des de Portugal es va explicar que es va convertir en el jugador més ben pagat del món, amb un contracte ni més ni menys que d’un milió per cinc anys.

Es podrien enfrontar a la final. Si furga en els records emergeix una imatge, un dia. "Estàvem jugant a hoquei al menjador i vam trencar un llum antic. El vam girar una mica perquè no es veiés, però després li vaig dir que ho havíem de confessar. Jo de petit n’havia fet mil i una com aquesta i no vaig dir mai res, però ell devia tenir 3 anys i vaig sentir que com a germà més gran l’havia d’educar", somriu. És soci del Noia des del bressol: "Em sembla que el meu pare va anar a fer-nos socis del Noia i després va passar pel registre. En la meva família, quan un neix el fem soci del Noia a l’acte". Quan tenia 3 anys ja patinava. I al cap de 42 anys s’acosta l’hora de deslligar-se els patins. Diu que esperava que aquest moment no arribés mai: "Si pogués, ho repetiria tot, però la vida són moments, i ara mateix penso que he de fer un pas al costat. Em sento algú molt privilegiat".

Notícies relacionades

Ayuso torna a desafiar Roglic i li retalla un altre segon

Alonso i Sainz il·lusionen a Imola a l’entrar entre els sis primers

Més a prop dels seus fills

Va començar el curs amb la decisió presa. Perquè el cos comença a dir que prou, per acomiadar-se a un bon nivell i per poder ser més a prop dels seus dos fills. El Jordi ja té 10 anys i juga a hoquei. La Gina en té 15 i juga a vòlei. En la final four hi haurà tres Jordi Bargalló: el seu fill, ell i el seu pare, de 73 anys. "He d’anar trobant el meu lloc i de pair bé que no hauré d’anar a entrenar-me. Trobaré coses, segur. I, si no, aniré a passejar el gos", diu.