Un campió amb majúscules

No va tenir temps de tacar-se Unai Simón abans d’anar al fons de la xarxa a recollir la pilota ni oportunitat d’evitar el doblet de Lewandowski, fi i precís com es va mostrar fins a l’últim dia de març, quan de sobte es va assecar. L’afilat fibló del davanter polonès va enverinar l’Athletic, que no va trobar l’antídot amb Nico Williams ni amb el tosc Maroan, que després va voler copiar la seva vaselina i la va aturar l’impecable Iñaki Peña, que reapareixia.

No va semblar intranscendent

A San Mamés no hi havia res en joc, però res va donar a entendre que era un duel intranscendent. Espanta pensar com hauria discorregut el xoc si el Barça hagués hagut de guanyar per ser campió o l’Athletic hagués necessitat els punts per anar a la Champions. O les dues situacions alhora. Només haurien variat les alineacions, substancialment la de Hansi Flick.

Valverde va acceptar el repte de jugar amb la defensa avançada, però no tant com la del Barça, que avançava fins a la divisòria, sabent que el càstig seria una derrota assumible per barata. No obstant, reduïts els espais a la pissarra i la gespa, ningú dels seus va saber desactivar l’home que millor es mou en un laberint. Pedri anava superant futbolistes blanc-i-vermells com si fossin pals, en un eslàlom que derivava en una situació d’avantatge. Els gols, no obstant, van néixer d’una pilota aturada. En el primer, Pedri va treure amb rapidesa una falta perquè rebés Fermín sol i pogués fer una assistència a Lewandowski. El segon va sorgir d’un córner que va llançar Raphinha.

Per al comiat de la Lliga, Flick va recuperar Iñaki Peña per confiar-li els tres pals culers. El va retirar del camp al gener, "en una de les decisions més dures que he pres", va confessar el tècnic, i el va tornar al maig a tall de disculpa. Era una elecció imprescindible si desitjava presentar un Barça amb onze del planter.

No va ser així de sortida. Ni al final. En va ajuntar set per tercera vegada aquesta temporada. Les dues precedents es van saldar amb dos triomfs, en el derbi amb l’Espanyol (3-1) i a Valladolid (1-2) i Bilbao no va ser menys en un impetuós i implacable inici blaugrana que va esborrar la concòrdia dels prolegòmens, quan l’Athletic li va fer el passadís i tota la plantilla del Barça va ampliar el passadís a Óscar de Marcos, que s’acomiadava. San Mamés es va il·luminar amb el seu nom al ser substituït.

Yuri, després de Messi

Notícies relacionades

Múnic, quilòmetre 0 del fenomen Lamine

Vollering destrossa la Volta femenina tot just començar

Tan aclamat va ser De Marcos com després Yuri Berchiche, l’altre lateral. Fa anys topava amb Messi i ahir a la nit s’enfrontava amb Lamine Yamal, a qui va voler descentrar mitjançant el mateix procediment, amb l’actitud d’esbirro que vol acovardir el rival. No va intimidar el juvenil, ni es va sentir especialment assetjat al comprovar que els altres també rebien estopa. Fins i tot Maroan, l’ariet gegant blanc-i-vermell, que va donar i va rebre en el seu pols amb Cubarsí.

San Mamés va inaugurar la tradició, un cop retirat Andrés Iniesta, de xiular Lamine Yamal, per ara per una desconeguda raó. Va aplaudir Pedri. Impossible reprimir la gratitud a l’exquisit futbol que destil·la Pedri.