"Cal viure-ho, és igual la calor"

Ho va avisar al matí el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en una trobada informal amb la premsa: "Gorra i aigua". Era una constant que es repetia a totes les zones del circuit. Els sistemes de ventiladors i els vaporitzadors funcionaven a tot gas a les zones d’espera de serveis i davant la pantalla de la Fan Zone. "Fa una calor tremenda, però ja sabem a què venim", va dir convençut el Manu. Amb la Laura van muntar un acollidor xiringuito a l’ombra amb una bandera d’Astúries. No hi ha dubte a qui havien vingut a animar. "Alonso ens ha donat tantes alegries que és difícil deixar d’animar-lo. No importa que no guanyi, sempre serà el més gran", concloïa convençut.

"Tant de bo la 33"

Notícies relacionades

Múnic, quilòmetre 0 del fenomen Lamine

Vollering destrossa la Volta femenina tot just començar

És cert que el pilot asturià compta aquí amb molts aficionats perquè corre a casa, però entre els estrangers la samarreta d’Aston Martin es va convertir en el símil automobilístic de tornar a casa amb un imant de la Sagrada Família. Sobretot, es venen samarretes d’home talla L, confirmaven des de la botiga oficial. Potser és aquest el perfil de l’aficionat més nostàlgic, el que va viure els grandiosos anys de l’asturià el 2005 i 2006, qui sap. El que sí que és cert és que el verd era un dels colors més vestits ahir a Montmeló. "Nosaltres som molt de Hamilton, però volíem la samarreta d’Aston Martin de record", afirmava el Jason. Va arribar dijous des de Londres i, després de fer una mica de turisme, va anar directe al circuit amb dos amics.

Com ell, l’Antonio, que és molt de Ferrari, també va acabar claudicant. "Una de les meves filles m’ha sortit d’Aston Martin", assenyalava amb resignació. El seu total look del Cavallino Rampante no deixava gaire marge de dubtes sobre qui havia vingut a donar suport. El Pol i la Núria, en canvi, sí que venien a veure el Nano i ell portava al coll nuada una bandera d’Astúries. "Som de Barcelona, però som molt de Fernando", justificava. "¡Tant de bo veure la 33!", afegia ella. El David, la Lluna i el Joan també van voler creure en el miracle. "L’ambient, el so i fins i tot l’olor de pneumàtic són inexplicables. Cal viure-ho aquí, és igual la calor", asseguren. "Tant de bo aconseguir aquí la 33", repetien sospirant.