Simon Yates dona el gran cop a La Finestre i conquereix el Giro

José Miguel Echávarri, el gran director de ciclisme que va portar Miguel Induráin i Pedro Delgado a la llegenda, sempre repetia que aquest esport era el de la improvisació. No valia gaires vegades el que es deia a l’autobús (abans les autocaravanes), el plantejament per a una ofensiva o una defensa, perquè qualsevol circumstància, des de l’atac del rival menys inesperat a una caiguda, una avaria, un defalliment, un cop d’aire, te’l tombava per terra.

I així es guanyaven i es guanyen curses, tal com va fer ahir Simon Yates per derrotar Isaac del Toro, deixar sense alè Richard Carapaz i imposar-se en el Giro 2025 després d’una prodigiosa escalada a La Finestre, el port que es guardava com les postres de la ronda italiana, el més dur de tots i el que tenia nou quilòmetres de terra per esborronar.

Actuació amb cautela

Es dirà, perquè així va ser, que Del Toro, per inexperiència, i Carapaz, per nervis, van deixar la feina per fer. Gairebé ningú comptava amb Yates, 32 anys, britànic, resident a Andorra com més de 100 companys de professió, i germà bessó d’Adam, gregari de Del Toro, que a Sestriere va haver de guardar la compostura per l’èxit familiar.

Tan pendent va estar Del Toro de Carapaz, de l’atac massa precipitat del corredor equatorià, que no van donar importància a Yates, que no es va precipitar com ells a més de 50 quilòmetres de la meta. Va actuar amb cautela, els va capturar quan encara l’asfalt contemplava la pujada de La Finestre i després d’almenys tres demarratges previs se’n va anar a la recerca de la glòria, de la victòria del Giro i de recompondre’s de la tremenda pallissa que Chris Froome li havia donat fa set anys al mateix lloc. Ell era la maglia rosa i va arribar a 38 minuts del seu compatriota. Veure per creure.

Si als cotxes on viatjaven els directors de l’UAE (Del Toro) i de l’EF (Carapaz) no eren capaços d’aconseguir recompondre la situació, fins i tot es van aturar els dos corredors al pla que els conduïa de La Finestre a Sestriere, al Visma s’havien de sentir feliços perquè, si els altres van haver d’improvisar sense encert, a ells els va sortir la tàctica perfecta.

Mentre l’australià Chris Harper es disposava a guanyar la penúltima etapa, Yates corria amb un bolígraf a la mà per escriure una nova pàgina d’èpica i ciclisme. S’encreuava al camí amb Wout van Aert, el millor gregari en dècades, el company milionari que qualsevol corredor voldria tenir al costat, el ciclista mil i el que el va portar a roda com si fos el motor de les seves cames per treure fins a cinc minuts a Del Toro i Carapaz. Chapeau, Wout.

Sobre l’estratègia

El Visma la va tornar a fer grossa. Va ser una cosa que no va haver de passar desapercebuda per a Tadej Pogacar a casa seva a Mònaco, un fet que, sense cap dubte, va omplir de felicitat Jonas Vingegaard, donant-li moral per al Tour que vol guanyar per tercera vegada i alhora privar l’astre eslovè d’una quarta victòria.

La van tornar a fer grossa perquè preparant curses són els millors. Ja l’hi jugar a Pogacar, tal com van fer ahir amb Yates davant Del Toro, en el Tour de 2022, quan van moure als Alps Primoz Roglic i al Pirineu Van Aert, perquè Vingegaard destrossés el seu rival eslovè. Es van passar mesos preparant l’ofensiva per una relliscada de Pogacar, un comentari en un pòdcast en què va admetre que en les llargues pujades perdia molta energia.

Notícies relacionades

Múnic, quilòmetre 0 del fenomen Lamine

Vollering destrossa la Volta femenina tot just començar

Va participar en el pla per derrotar en aquell temps el prodigi d’Eslovènia explicant les seves estratègies d’equip Erik ten Hag, extècnic del Manchester United i avui al Bayer Leverkusen.

Així que l’objectiu neerlandès per noquejar Del Toro es va forjar des de la barrera, corrent tres setmanes amb el perfil baix de Yates, amagat gairebé sempre fins que al final va atacar a La Finestre. Yates anirà al Tour. Van Aert, també. Tots dos, en un equip que es dirà Visma Rabobank, acompanyaran Vingegaard. Vist el que va passar ahir i els precedents de 2022 i el 2023, Pogacar no deu estar gaire tranquil.