Alcaraz es corona a Queen’s després d’una gran batalla i apunta cap al seu tercer Wimbledon

Fa goig veure Alcaraz sobre una pista de tennis. Maneja a la perfecció tots els cops i brilla de la mateixa forma en espais tan diferents com la terra i l’herba. Cap tennista és capaç de fer una transició tan formidable d’una superfície a l’altra. Rafa Nadal, per exemple, va guanyar Queen’s el 2008 i es va coronar dues vegades a Wimbledon (2008 i 2010), les mateixes que ja llueix al seu palmarès Alcaraz, però també va protagonitzar patacades sonores en les primeres rondes del Grand Slam britànic davant rivals com Steve Darcis, Lukas Rosol o el pintoresc Dustin Brown. 

Solvència murciana

Alcarazes va plantar a la final de Queen’s després d’exhibir-se davant Bautistai amb la batalla contra Munar com a principal adversitat. Elhecka, mentrestant, presentava com a mèrits destacats el triomf davant De Miñaur, rival d’Alcaraz a la final del 2023, i el seu excel·lent partit de semifinals davant Jack Draper, que va eliminar el murcià a Queen’s l’any passat.

El txec, número 30 del món, va intentar portar la iniciativa amb el seu servei contundent i els seus cops guanyadors, però va topar amb un Alcaraz solvent. L’astre espanyol ja havia tombat el seu adversari dos anys enrere en aquest mateix torneig, però Lehecka el va sorprendre a Doha el febrer passat en una de les seves derrotes del curs.

Va plantar cara el centreeuropeu al campió de Roland Garros, però va acabar claudicant. Alcaraz va tenir la seva primera bola de break en el cinquè joc. La va salvar Lehecka amb un punt directe. Va arribar a estar a dos punts d’emportar-se el primer set el txec amb 5-4 i 0-30 en el 10è joc, però Alcaraz va reaccionar en gran, va salvar el contratemps i va acabar trencant en l’11è amb un break precedit d’un «vamos» estrepitós. Va tancar la primera mànega amb la seva sacada i va agafar avantatge amb un 7-5 en 45 minuts. 

Doble falta letal

Notícies relacionades

La selecció sub 19 revalida el títol europeu amb una exhibició

Pina, Vicky López i Athenea segellen una remuntada notable

Ni una sola bola de ruptura va cedir a la final el número 2 del món, que va arribar a Londres després d’unes vacances a Eivissa que no han rebaixat la seva voracitat. Va tornar a estar a dos punts d’emportar-se la segona mànega Lehecka, però un error incomprensible amb 6-5 al seu favor i 30-30 va propiciar un tie-break apassionant. El txec es va posar 4-2 amunt en la mort sobtada, però Alcaraz va reaccionar amb mestria abans de cometre una doble falta letal que no va desaprofitar el seu rival.

La batalla equilibrada va emergir de nou el millor Carlitos. Va trencar el servei a Lehecka en el quatre joc del tercer set i va posar la directa cap al seu cinquè títol de l ’any després dels triomfs a Rotterdam, Montecarlo, Roma i Roland Garros. El murcià suma 21 títols en 27 finals, 18 victòries consecutives i una sola derrota en els seus 27 últims partits. No perd des del 20 d’abril, quan Holger Rune el va derrotar a Barcelona. «Ha sigut una setmana molt positiva, me’n vaig amb grans sensacions. Surto encantat d’aquí», va dir el campió.