Itàlia obre l’Eurocopa per la porta gran

Amb un cant a l’esperança representat en el ‘Nessun dorma’ interpretat per Andrea Boccelli a l’Olímpic de Roma ha començat aquest divendres l’Eurocopa un any després del previst. Un cant a l’esperança per la presència de públic, senyal que la pandèmia comença a remetre; un cant a l’esperança per a Itàlia, que després de perdre’s l’últim Mundial comença aquest torneig amb un triomf contra Turquia (0-3), el 28è consecutiu; fins i tot un cant per al futbol, que d’acord amb el que es va veure ahir a la nit es pot encaminar cap a un VAR menys invasiu. Com canta l’ària de Puccini, «all’alba vincerò! (¡a trenc d’alba venceré!».

La talentosa i renovada Itàlia de Mancini va patir, no per por de perdre (Yilmaz mai va veure Donnarumma a menys de 50 metres) sinó de no poder guanyar. Durant 45 minuts va topar contra el mirall del que va ser: un ‘catenaccio’ que per moments va portar a la desesperació els Immobile, Insigne i companyia, incapaços de trobar espais entre les cames d’11 jugadors turcs que en molts moments van estar, literalment, dins de la seva pròpia àrea.

El VAR passa de mans

A la seva frustració hi van contribuir tres accions en què la pilota va colpejar als braços de defenses turcs, però ni les protestes dels 16.000 aficionats presents a la grada van convèncer l’àrbitre ni el VAR. S’haurà de veure si es confirma el canvi de criteri.

El partit va canviar amb l’autogol de Demirel. El defensa de la Juventus va donar la primera alegria de l’any a la seva afició al ficar a la porteria un centre de Berardi (m. 63). Turquia va haver de fer un pas al capdavant i això va permetre a Barella i companyia trobar espais. De seguida Immobile va aprofitar un rebuig del porter Cakir per marcar el 0-2 (m. 66) i Turquia va abaixar els braços fins a regalar-li el tercer a Insigne, que va definir amb una gran rosca. Sense una estrella clara, amb Verratti encara lesionat i amb una barreja de jugadors joves i algun ‘capitano’ il·lustre com Chiellini i Bonucci, Itàlia sembla disposada a recuperar el lloc que li correspon en la jerarquia del futbol europeu.

Ofensa de Ceferin

El seu màxim dirigent, Aleksander Ceferin, va seguir el partit inaugural des de la llotja de l’Olímpic, tot i que sembla tenir la ment no a l’Eurocopa sinó a la Champions. Només 24 hores després de ser rebut pel Papa, el president de la UEFA va tornar a renyar ahir Barça, Madrid i Juventus amb un to que no aprovaria sa santedat: «Aquests tres clubs són com nens que falten un temps a l’escola. No els conviden a festes d’aniversari i després intenten entrar a la festa amb la policia».

Diners i finals per a Bilbao

Durant un mes es disputaran 51 partits entre «grups d’11 homes donant copets a una pilota», que diria la diputada, però mentrestant se segueixen succeint les batalles. Bilbao va anunciar ahir que ha guanyat la seva. Després de caure com a seu de l’Eurocopa en favor de Sevilla, el seu alcalde va anunciar ahir que rebrà una indemnització d’1,3 milions d’euros i allotjarà la final de l’Europa League del 2024 i la de la Champions femenina del 2025. Potser és difícil guanyar a la UEFA, però es pot negociar.

Més cruenta es presenta la lluita entre Ucraïna i Rússia, després que la primera anunciés ahir que no pensa modificar la seva samarreta, en què apareix la silueta del país (inclosa la península de Crimea, annexionada per Rússia) i el lema ‘Glòria als herois’. «Aquest uniforme està aprovat per la UEFA i hi jugarem», respon la Federació Ucraïnesa, mantenint un pols de conseqüències imprevisibles.

Positiu a Rússia

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

Res ho és en aquesta Eurocopa en què sotja la Covid. La mateixa Rússia va tenir ahir un positiu, el del davanter Andrei Mostovoi, a 24 hores del seu debut avui (contra una Bèlgica sense De Bruyne, segons va confirmar Roberto Martínez). Luis Enrique va esperar Busquets, però Mostovoi se’n va cap a casa. Serà reemplaçat sobre la botzina.

Així que ‘nessun dorma’, que ningú dormi. Fins a l’11 de juliol a Wembley, tot pot passar en aquesta Eurocopa.