La ‘playlist’ de l’Euro
L’últim partit del ‘futbolista de Déu’
‘God’s footballer’
Billy Bragg
Anglaterra
Soccer - Friendly - Wolverhampton Wanderers v Derby County /
Periodista
Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Amb només 23 anys, Peter Knowles era l’estrella indiscutible del Wolverhampton Wanderers FC. Malgrat arrossegar un dissortat historial de lesions i militar en un equip d’aspiracions més aviat modestes, el jove davanter s’havia consolidat com un dels futbolistes més prometedors del campionat anglès gràcies a la seva habilitat per manejar la pilota amb les dues cames, a la seva capacitat anotadora i, sobretot, a la seva intel·ligència a l’hora de triar la passada idònia. Al final de la temporada 1968-1969, Bill Shankly va intentar sense èxit reclutar-lo per al Liverpool i tothom donava per fet que el jugador dels Wolves seria un dels elegits pel seleccionador Alf Ramsey per defensar el títol al Mundial del 1970. Però Déu tenia altres plans per a ell. Peter Knowles no va ser a Mèxic perquè mesos abans de l’inici de la Copa del Món va abandonar el futbol i va començar a treballar repartint llet pels menjadors escolars i netejant finestres.
En aquell estiu del 1969, el Wolverhampton havia enviat un grup de jugadors als Estats Units per disputar una minilliga d’exhibició en què representaven Kansas City. Allà, Knowles va marcar cinc gols i, molt més important, va prendre una decisió que canviaria la seva vida i la història del club: convertir-se en testimoni de Jehovà. A la seva tornada, al cap de poc d’iniciar-se la temporada, es va acostar un dia a l’entrenador Bill McGarry i li va comunicar que al cap de sis setmanes deixaria l’equip. «He perdut l’ambició –va explicar–. En els partits que resten m’esforçaré al màxim, però necessito temps per conèixer la Bíblia a fons». McGarry no ho va dir a ningú perquè, senzillament, no s’ho va creure.
Sense mirar enrere
Knowles va marcar en els tres partits següents i els Wolves van encadenar quatre victòries consecutives. Van arribar després dues derrotes i un empat. El 6 de setembre, quan es complia el termini fixat per la seva jove estrella, rebien el Nottingham Forest a l’estadi Molineux. La primera meitat va acabar amb avantatge local per 3-0, però el Forest va aconseguir igualar el marcador just abans que l’àrbitre xiulés el final de l’enfrontament, moment en què Peter Knowles va sortir corrents cap al vestidor sense saludar ningú i sense mirar enrere. Mai va tornar a disputar un partit de competició.
Notícies relacionadesLa notícia de la deserció de Knowles va ser rebuda pels mitjans de comunicació amb burleta incredulitat, però va cridar poderosament l’atenció d’un adolescent de Barking, Essex, que dues dècades després, convertit ja en un reconegut cantautor elèctric d’inequívoca filiació esquerrana, es va inspirar en l’assumpte per escriure una commovedora balada titulada ‘God’s footballer’ (‘El futbolista de Déu’). Aquell noi es deia Billy Bragg. «Em fascinava que un jugador que semblava tenir-ho tot busqués la redempció fora dels camps de futbol», va explicar recentment el músic en una xerrada sobre les cançons del seu elapé del 1991 ‘Don’t try this at home’.
El Wolverhampton va esperar durant anys que Peter Knowles reconsiderés la seva decisió i tornés a l’equip. De fet, el club no va rescindir el contracte amb el jugador fins el 1982. Aleshores, ‘el futbolista de Déu’, que ja tenia 36 anys, es guanyava la vida com a dependent en un Marks&Spencer. Encara avui assegura que no s’ha penedit ni un sol dia d’haver renunciat al futbol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
