sUna tanda de penals i un tret al cor

Quan es va publicar el disc que contenia la cançó, De Gregori, seguidor declarat de la Roma, va manifestar en alguna entrevista que a l’hora d’imaginar el Nino va pensar com seria Bruno Conti quan tenia 12 anys. De fet, en els últims versos se’ns diu que, malgrat ser estret d’espatlles, el Nino passarà la prova i jugarà «amb la samarreta número set»; és el dorsal que lluïa Conti a l’equip ‘giallorosso’ que en la temporada 1982-1983 va conquerir el segon ‘Scudetto’ en la història de l’entitat. L’encarregat d’aixecar aquell trofeu, com a capità, va ser un romà d’aire taciturn i poques paraules que l’afició capitolina idolatrava: Agostino di Bartolomei. ‘Ago’.

A un pas de la glòria

Centrecampista reconvertit en lliure, Di Bartolomei va continuar portant el braçalet a la campanya 1983-1984, en què la Roma, en la seva primera participació en la Copa d’Europa, es va plantar a la final després de desfer-se del Göteborg, el CSKA de Sofia, el Dinamo de Berlín i el Dundee United. Un sol pas separava els ‘giallorossi’ de la glòria continental, i aquest pas l’havia de fer, a més, davant la seva afició, a l’Estadi Olímpic de la capital italiana. Al davant, el Liverpool de Souness, Dalglish i Rush. La data, el 30 de maig del 1984.

La cançó de De Gregori diu que la història no jutja els futbolistes pels penals que fallen. Di Bartolomei no va fallar el seu penal a la tanda fatídica que va acabar deixant la Roma enfonsada en la melancolia del subcampió (Bruce Grobelaar i les seves ‘cames d’espagueti’ s’hi van interposar). Ago encara no havia digerit el cop quan el club li va comunicar que, després de 15 anys de servei irreprotxable, passava a formar part de la llista de jugadors prescindibles.

Notícies relacionades

L’últim partit del ‘futbolista de Déu’

Una pantera negra a la casa del dictador

El que va venir després va ser una de trista costa avall. Enfundat a la samarreta del Milan va protagonitzar un desagradable enfrontament amb la que havia sigut l’afició de tota la seva vida després de celebrar amb èmfasi excessiu un gol contra la Roma. Va passar pel Cesena i va acabar el seu periple futbolístic al Salernitana, a la Sèrie C. El 30 de maig del 1994, quan feia 10 anys de la derrota més amarga de la seva carrera, Di Bartolomei es va disparar un tret al cor amb una Smith & Wesson del 38 a la terrassa de casa seva de San Marco di Castellabate. A la seva cartera, al costat d’un retrat de la família, guardava una foto de la curva giallorossa.

Des d’aquell dia funest, Francesco de Gregori esmenta sempre el ‘capitano’ cada vegada que interpreta aquest rèquiem per «el coratge, la generositat i la fantasia» dels futbolistes d’abans. La lleva futbolística de la promoció del 68.