El gol de Bakero que va emmudir els ‘diables’

El 3-1 va permetre al Barça passar a la lligueta de la qual havien de sortir els dos finalistes d’aquell any (un invent de la UEFA que, per fortuna, va ser ràpidament esmenat). Els de Cruyff van guanyar quatre dels seus sis partits i es van plantar a la final de Wembley, on els esperava la Sampdoria i on un gol de falta de Koeman al minut 111 va canviar la història del club.

Pel seu dramatisme i sobretot per la seva transcendència, el gol de Bakero bé mereixia ser glossat en alguna cançó pop. De fet, hi ha una cançó dedicada a aquest agònic partit, però el sorprenent de l’assumpte és que els responsables de la peça no són una banda d’aficionats del Barça sinó uns seguidors irreductibles del Kaiserslautern que es feien anomenar Walter Elf (‘Els onze de Walter’) en homenatge a Fritz Walter, llegenda del futbol alemany que va jugar durant tota la seva carrera en l’avui moribund club del Palatinat.

Punk-rock i èpica wagneriana

Notícies relacionades

Un escocès pèl-roig amb llengua de fuet

sUna tanda de penals i un tret al cor

Walter Elf era un grup de punk-rock que incloïa en les seves cançons referències futbolístiques, sovint en clau humorística. És possible que la juxtaposició de conceptes com ‘punk-rock’, ‘humorístic’ i ‘alemany’ convoqui en la imaginació del lector horrors sense conte, però el cert és que ’1991 (Lautern 3 – Barcelona 1)’, inclosa al seu disc de 2010 ‘Männer in Rot’, és una cançó mig decent amb un excés de cors ‘hooliganescos’, un bonic toc de trompeta i una lletra a mig camí entre l’èpica wagneriana i les cròniques del setmanari esportiu ‘Kicker’: «‘La irrupció dels Diables va deixar congelats els espanyols. / Últims segons, el temps estava a punt d’acabar-se / però, de sobte, Bakero ens va frenar. / Van morir els cors de la victòria i l’estadi es va quedar mut’».

Resulta un misteri incomprensible per què, de la centenària història de l’1. FC Kaiserslautern (nom que sovint apareix abreujat com a FCK, cosa que té la seva gràcia), els Walter Elf van triar cantar-li a un partit en què el seu equip va quedar apartat de la competició europea en segona ronda. Posats a buscar una gesta continental, bé podien haver recordat aquell 17 de març de 1982 en què els diables vermells van aixafar per 5-0 el Reial Madrid en uns quarts de final de la Copa de la UEFA. Almenys aquest dia els cors de la victòria van seguir amb bona salut fins al final.