França espera la millor versió de Mbappé per vèncer Suïssa

Si França afronta aquesta Eurocopa com a gran favorita al títol és en part per la seva qualitat de campiona del món. I aquell èxit va començar a forjar-se a Rússia-18 contra l’Argentina de Messi, en la inoblidable galopada d’un insultantment jove Kylian Mbappé (19 anys llavors) que no va acabar en gol, sinó en penal, i que va obrir una espectacular trobada (4-3) que l’astre francès va rematar amb dos gols. Aquest dilluns contra Suïssa (21 hores. Tele 5), també en vuitens de final, França confia a tornar a veure el millor Mbappé, que trenqui per fi la seva sequera en el torneig i que la tricolor es llanci definitivament a la missió d’unificar el títol mundial i el continental.

Havent acabat primera del «grup de la mort», seria atrevit criticar el rendiment dels ‘bleus’, però no sembla que el bloc de Didier Deschamps hagi donat el 100% del que l’entitat dels seus jugadors convida a pensar. França va derrotar amb un autogol de Hummels una Alemanya que per moments va acorralar els francesos, es va assegurar el pas a vuitens amb un inesperat empat davant d’Hongria (amb gol de Griezmann) i va conservar el liderat de grup en un vibrant duel amb Portugal (2-2) que va servir a més perquè el perdonat Benzema, per partida doble, tornés a marcar sis anys després amb la selecció.

Un tant en nou partits

Així que tots esperen ara Mbappé. Ningú li retreu res. Se li va lloar la seva generositat defensiva contra Alemanya i es va destacar que va provocar un penal davant Portugal. Però, sent el jugador més cobejat del planeta, que el seu nom continuï sense aparèixer en la llista de golejadors genera un soroll eixordador. De fet, no ha marcat en els quatre últims partits amb la selecció i només ha aconseguit una diana en els últims nou, números molt pobres per al màxim golejador de les tres últimes edicions de la lliga francesa.

«El 2018 era la meva primera gran competició, era el moment de fer-me valer davant el món. Després vaig jugar tres temporades exitoses, vaig guanyar no pocs títols amb l’equip i a nivell individual. Ara estic en una etapa diferent de la meva carrera i encara he de confirmar, però serà amb ajuda de l’equip. Mai s’ha d’aïllar del conjunt», deia el davanter abans de l’Eurocopa. Però KM7 és conscient del que s’espera d’ell: «Per descomptat que cal ajudar els companys, però els davanters són el final de la cadena, ser als 30 últims metres i intentar ser el més decisius possibles».

En qualsevol cas, Mbappé no és el pitjor maldecap per a Deschamps. Després de perdre Ousmane Dembélé per lesió, al seleccionador se li ajunten ara la lesió de l’exblaugrana Lucas Digne amb les molèsties de Lucas Hernández, amb qui haurà d’improvisar un lateral esquerrà o modificar el sistema i jugar amb tres centrals. Thuram, Lemar, Koundé i Rabiot també estan amb cotó fluix.

Suïssa i el seu sostre de vidre

Davant tindrà una Suïssa abonada als vuitens de final, als quals ha arribat en els últims quatre grans tornejos, però també a caure en ells. Aquesta ronda és un sostre de vidre per al conjunt helvètic des que va arribar als quarts en el Mundial de 1954, disputat precisament al seu país.

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

Suïssa no ha guanyat a França en els últims 29 anys i ningú li retraurà si no ho fa aquest dilluns. Però després d’un mal inici de torneig, la golejada a Turquia en l’última jornada de la fase de grups li va permetre passar com a tercera i somiar continuar avançant. La solvència del porter Sommer, l’experiència de Shaqiri (bigolejador davant Turquia) i la puixança del davanter Embolo empal·lideixen davant la plèiade d’estrelles de França, però garanteixen la competitivitat.

L’Estadi Nacional de Bucarest, amb el 50% d’aforament (29.500 persones), acull un duel del qual sortirà el rival d’Espanya o de Croàcia en quarts de final.