Lev Iaixin, hi ha una aranya al Camp Nou

Iaixin (Moscou, 1929-1990) va ser un símbol, un bastió de l’URSS durant la guerra freda. Conegudíssim és el seu sobrenom, l’aranya negra, pel seu aspecte longilini i perquè vestia d’aquest color de dalt a baix, amb la particularitat que de tant en tant se li permetia portar la samarreta del seu club, el Dinamo de Moscou, en els partits de la selecció, mentre els seus companys exhibien les cèlebres sigles CCCP.

Amb aquesta gran D al pit es va presentar al Camp Nou el juny de 1964, on els soviètics van jugar la semifinal de l’Eurocopa contra Dinamarca. «El públic es va quedar amb les ganes de veure Iaixin en acció», va titular la revista ‘Barça’. És clar, els futbolistes danesos eren aficionats en aquells temps i prou van fer amb arribar a les semifinals. Tenien un bon davanter, Ole Madsen, autor de sis gols en una ronda anterior contra Luxemburg; un tipus que es guanyava la vida com a camioner i entrenava a les nits, quan podia.

Alguns van renunciar a viatjar perquè tenien exàmens o simplement perquè les seves empreses no els van donar permís. Van perdre per 3-0 contra uns 38.000 espectadors que van pagar entre 200 (tribuna) i 25 pessetes (general dret). «Els russos», com els anomenava la premsa, eren els vigents campions i es va notar, no van donar la mínima opció. Aquella tarda Iaixin es va avorrir, mentre al Bernabéu Espanya va suar tinta fins a la pròrroga per vèncer Hongria (2-1, gols de Pereda i Amancio). 

El gran porter de l’URSS, l’únic no cap d’estat el rostre del qual ha aparegut en un bitllet al seu país, va tornar al Camp Nou uns anys més tard, el 1970, amb motiu d’un Gamper. El seu Dinamo va infligir la pallissa més gran que ha rebut el Barça en el seu torneig, 5-0. Va ser la seva última temporada en actiu. Enrere van quedar les seves tècniques innovadores (després molts van imitar les seves precises i potents sacades amb la mà, i va ser pioner en l’ús de guants) i uns registres que de tan siderals semblen inconcebibles: es diu que va parar 150 penals en la seva carrera i que va deixar la porteria a zero en 270 de 326 partits. 

Encaixar un gol olímpic

Notícies relacionades

Panenka i altres herois i brivalls de les tandes de penals

D’un gol després de 28 passades a la cruel alopècia de ‘la Roja’

Però fins i tot un mite com ell va viure hores amargues. Resulta irònic que un porter tan excepcional sigui l’únic que ha encaixat un gol olímpic en un Mundial: li va marcar el colombià Marcos Coll, a Xile-62. En el seu descàrrec, es pot dir que més culpa va tenir el defensa que aguantava el primer pal: el centre venia baix, i el saguer soviètic, potser confiat en l’omnímode poder de l’aranya, va deixar passar la pilota en comptes de rebutjar-la, com dient «teva» a un atònit i batut Iaixin. 

La qüestió va ser que, després d’aquell infortunat Mundial, el gran Lev va ser criticat per primera vegada, fins i tot alguns seguidors colèrics van apedregar els vidres del seu apartament a Moscou. Lluny d’afligir-se, les seves actuacions li van reportar només al cap d’un any i mig el trofeu que el distingeix com a excepcional, la Pilota d’Or.