Kane ajuda Sterling a eliminar Alemanya

Tres dels quatre gols d’Anglaterra porten el nom de Raheem Sterling. El quart, sobrant, l’únic no decisiu, el va firmar Harry Kane. La solució d’Anglaterra es dibuixa com una contrarietat per a Pep Guardiola, que meditava prescindir de l’extrem i incorporar el davanter centre per al Manchester City. Els diaris sensacionalistes diuen que Sterling està enfadat i ofès per no ser considerat imprescindible en el seu equip, però sí per la seva selecció, on el seu valor es revaloritza en cada partit. El de Kane encara no es deprecia, té crèdit.

En qualsevol cas, Sterling transforma aquest suposat estat d’ànim en un encert impagable davant l’altra porteria, tot i que va poder tirar per terra la seva pròpia heroïcitat poc després de marcar l’1-0 en una pèrdua que va deixar Thomas Müller cavalcant sol cap a Pickford. La va tirar fora l’incombustible davanter alemany, corroborant que no era el torneig d’aquesta desconeguda Alemanya que va perdre amb França i va empatar amb Hongria. Arribava amb el pas canviat i l’ensopegada la va llançar a la cuneta.

Els gols van arribar en l’últim quart d’hora. Quina casualitat que apareguessin a partir de l’entrada de Jack Grealish, l’imaginatiu futbolista de l’Aston Villa i a qui també vol Guardiola.

Més por que ambició

Va primar la por a l’ambició. Espantats pel frenesí golejador de la vigília, amb els vuit gols del Croàcia-Espanya i els sis del França-Suïssa, hi va haver una onada de contenció a l’Eurocopa. Poc proclius al sarau en la gespa amb una eliminatòria en joc, Anglaterra i Alemanya van preferir blindar l’àrea que seguir el camí de la bullícia festivalera.

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

Tapats fins a les celles i amb el paraigua obert per la copiosa cascada que van veure caure, van jugar a esperar que sortís un raig de sol, amb un robatori que propiciés una ràpida transició o una bona pilota aturada. O Grealish. Va canviar més Anglaterra que Alemanya, que tanca lentament l’etapa de Joachim Löw a la selecció i, és clar, l’ambient no està per riure.

En el cada vegada més ple Wembley, Gareth Southgate va transformar la defensa de quatre a la fórmula dels tres centrals més dos laterals. Es van igualar les dues seleccions en la disposició tàctica per neutralitzar-se més que per agredir-se, amb una manifesta inferioritat de les davanteres. Sterling va fer lluir-se Neuer i Werner va enfangar Pickford, però el tipus més perillós de tots, el més rematador, era Harry Maguire amb la seva formidable altura. Hummels va retardar la glòria de Kane fins que el capità anglès es va desfer del malefici i va arrodonir el triomf de cada partit que va gestant Sterling.