Fumant al vàter amb Carlo Ancelotti

Futbolista d’eclosió molt tardana (quan va arribar a la majoria d’edat va haver de començar a treballar en una fàbrica de finestres d’alumini), Hübner va passar per una llarga sèrie d’equips de divisions inferiors (Pievigina, Pergolettese, Fano, Cesena) abans de recalar en la Serie A amb 30 anys i una merescuda reputació de davanter impetuós i golejador que li va valer el sobrenom de ‘Bisonte’ (o ‘Tatanka’, que significa el mateix però en llengua sioux).

Després d’haver sigut el màxim anotador de la Serie C1 (amb el Fano) i de la Serie B (amb el Cesena), va ser reclutat pel Brescia. A les files del club llombard va fer ostentació de la seva afició a la grappa i el tabac, va compartir vestidor amb Andrea Pirlo, Roberto Baggio i un tal Pep Guardiola i va atraure l’atenció de diversos equips de la Premier League, que, al finalitzar la temporada 2000-2001, li va fer arribar ofertes d’aquestes que no sembla assenyat rebutjar. Hübner ho va fer i va preferir anar-se’n a l’acabat d’ascendir Piacenza perquè quedava a només mitja hora de Crema, on la seva dona acabava d’obrir un bar.

En la seva primera temporada al Piacenza, amb 35 anys, el ‘Bisó’ va marcar 24 gols i es va proclamar ‘capocannoniere’ de la Serie A, empatat amb David Trezeguet, de la Juve. Interessat en la seva possible incorporació, el Milà el va convidar aquell estiu a unir-se a l’equip en una gira americana. I allà va tenir lloc una escena que ha adquirit estatus de llegenda menor en el futbol italià i que defineix potser com cap altra la trajectòria i la personalitat de Dario Hübner.

El ritual de la mitja part

Notícies relacionades

Com entrar a la història a cops de cap

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

Va passar en el descans d’una trobada contra la selecció de l’Equador. Carlo Ancelotti, entrenador dels ‘rossoneri’, buscava sense èxit el ‘Bisó’ al vestidor i un dels seus jugadors li va dir que era al lavabo. Ancelotti va obrir la porta i es va trobar Hübner assegut a la tassa del vàter amb un cigarret a una mà i una llauna de cervesa a l’altra. Quan li va demanar explicacions i li va recordar que estava en joc el seu fitxatge pel totpoderós Milà, el jugador li va respondre amb tota tranquil·litat que feia anys que feia aquest mateix ritual a la mitja part dels partits i que, d’altra banda, no tenia el menor interès a canviar de club i només havia acceptat participar en la gira per veure si el Piacenza li millorava el contracte. I tot seguit va allargar el paquet de Marlboro a Carletto i li va preguntar si en volia un.

«Per mi, Hübner és un heroi romàntic que sempre ha triat la vida», explica Edoardo D’Erme, cantautor de Latina que s’amaga sota el nom artístic de Calcutta i que el 2018 va incloure al seu elapé ‘Evergreen’ una cançó titulada amb el cognom de l’exfutbolista. Una composició, explica, «sobre la importància de mantenir-se en contacte amb les persones i les coses que veritablement importen». Un bonic homenatge a un jugador que, en paraules de l’expresident del Brescia Luigi Corioni, «sense la grappa i els cigarrets hauria pogut ser el número u». Ell va preferir, en canvi, ser Dario Hübner. I no li ha anat gens malament.