El precoç rellotge de cucut suís que se’n va anar amb Déu

Bé, la frase que descriu el país de la Creu Roja i els bancs foscos com un lloc on mai passa res sona molt taxativa en la veuassa d’Orson Welles, però queda lluny de la realitat. Ni la història d’aquest territori ha sigut sempre tan plàcida ni el rellotge del puntual ocellet cantaire es va inventar allà, sinó a Alemanya.

Òrfena de genis

La Suïssa futbolística, en canvi, sí que concorda una mica més amb el diagnòstic del sòrdid Harry Lime. Assossegada i sense grans emocions, òrfena de genis. De fet, aquests quarts de final que es juga amb Espanya són terreny inexplorat, mai a les seves cinc Eurocopes havia arribat tan lluny (i en Mundials el seu sostre és el mateix, el 1954 i edicions anteriors). Hi ha una plata olímpica el 1924 com a més gran collita. No sembla massa, però tampoc és cosa de posar-se-li a ballar a la cara com va fer Pogba abans d’hora.

El que sí que té Suïssa és una petita parcel·la al pedestal dels casos únics de l’Eurocopa. En l’edició del 2004, un noi anomenat Johan Jarlín Vonlanthen Benavídez es va convertir en el golejador més jove en la història del torneig, amb 18 anys i 141 dies. Des d’aleshores, ningú de menys edat ha marcat, i dels que ara queden en lliça, només podria batre el seu rècord l’anglès Jude Bellingham, prodigi púber que va arribar a la majoria d’edat dimarts.

Vonlanthen, a més, presenta una biografia molt particular. Fill d’uns adolescents colombians, convivia en un apartament amb 11 familiars més a la caribenya Santa Marta, i va arribar a Europa als 12 anys, quan la seva mare es va casar amb un suís que es va enamorar d’ella durant unes vacances. No coneixia el seu pare biològic.

El sagrat dissabte

Tot i que es va iniciar com a porter perquè adorava l’excèntric estil d’Higuita, va destacar de seguida com a davanter a les files del Young Boys de Berna, i allà ja va mostrar signes de la seva addicció a la precocitat: va debutar en Primera Divisió als 15 anys i va marcar un gol abans que ningú, dos rècords nacionals. Després va fer un salt a una lliga major i va anar al PSV Eindhoven, on va conèixer les emocions de la Champions League al costat d’exblaugrana com Cocu, Van Bommel i Affelay.

Aprovechando que juega Suiza 🇨🇭 recordemos el único colombiano en jugar una Eurocopa. Johan Vonlanthen, nacido en Santa Marta. ¿Lo recuerdan? pic.twitter.com/fvMSiOsysT

— Carlos Bahoque (@Carlos_Bahoque) 28 de junio de 2021

No obstant, un llibre li va canviar la vida. Per a la majoria de la gent, sol ser el llibre de família. Per a Vonlanthen, va ser la Bíblia. Llavors van començar a alterar-se les metes del que se suposava un molt encoratjador traçat esportiu. La religió es va interposar en un aspecte determinant, en què no va voler transigir: «Em vaig assabentar que el dissabte bíblic és el dia de repòs. Cada vegada se’m feia més difícil, sabia que feia malament quan jugava o treballava dissabte», va afirmar llavors a la revista colombiana ‘Cromos’. Com vestir-se de curt en un dia tan futboler li torbava l’ànim, la carrera se li va anar fent naturalment estreta, i després de donar voltes per diversos equips el 2011 va optar per tornar al seu país natal.

La reaparició del pare

Notícies relacionades

Panenka i altres herois i brivalls de les tandes de penals

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

Volia respectar les sagrades escriptures i, a més de Jesucrist, se li va creuar un tercer home, el seu pare, que va donar senyals de vida al saber de les proeses del fill futbolista, una reaparició entre sospites d’oportunisme. Va fitxar per un club modest, l’Itagüí, que li va permetre no jugar els dissabtes, tot i que amb prou feines va durar mitja dotzena de partits.

Al cap de dos anys, ja amb una fe negociable i els assumptes familiars més o menys en ordre, va voler reincorporar-se a l’alta competició. Va tornar a Suïssa, al Grasshopper, però una lesió a un genoll va truncar el propòsit; va esgotar els seus dies de futbol en el Wil, de Segona Divisió. Vonlanthen va ser l’home que va preferir una pau de rellotge de cucut a la terrible, borgiana i poc misericordiosa elit.