Una burla del destí de crueltat insuportable

Per alguna raó mai del tot aclarida, la banda d’indie-rock d’Hamburg Tomte (nom agafat d’un personatge d’un conte d’Astrid Lindgren, l’autora de ‘Pippi Calzaslargas’) va compondre una intrigant cançó dedicada a Eigenrauch i la va incloure al seu segon elapé, ‘Eine sonnige nacht’. La peça, tota veu queixosa i arpegis de guitarra, sona com si al ‘Creep’ de Radiohead li haguessin extirpat la part del moment àlgid. El seu títol, ‘Yves, wie hältst du das aus’ (traduït: ‘Yves, ¿com pots suportar-ho?’), resulta molt enigmàtic, perquè en el moment de la publicació del disc, el novembre del 2000, el defensa no havia patit cap dissort destacada al terreny futbolístic, més enllà del menysteniment sistemàtic a què l’havia sotmès el seleccionador alemany Berti Vogts. En realitat, la gran calamitat era a quatre passes.

Només sis mesos després que l’àlbum de Tomte veiés la llum, el Schalke 04 acariciava amb els dits el primer títol de campió de la Bundesliga de la seva història. Quan faltaven dos partits, els miners encapçalaven la taula empatats a punts amb el Bayern de Munic i amb un millor balanç de gols que els bavaresos. A la penúltima jornada, els dos equips semblaven condemnats a l’empat en els seus respectius partits, però el Schalke, que visitava l’Stuttgart, va encaixar un gol a l’últim minut. Van passar set segons i el Bayern va anotar el gol del triomf contra el Kaiserslautern sobre el xiulet final. En menys del que es triga a dir Gelsenkirchen, els muniquesos havien agafat un avantatge inesperat de tres punts al campionat. Els qui van pensar llavors que el Schalke havia completat la seva quota de fatalitats s’equivocaven per complet.

L’impossible

L’últim partit del curs era, a més, l’últim partit que el Schalke 04 jugava en la que havia sigut casa seva durant 28 anys: un Parkstadion ple de gom a gom les grades del qual vibraven amb una estranya barreja de resignació i fe en els miracles. Castigat per les lesions, Yves Eigenrauch es va quedar fora de l’equip que aquell dia es va enfrontar al ja descendit Unterhaching. L’enfrontament va ser una bogeria i els miners van haver de remuntar dues vegades l’avantatge visitant per imposar-se per 5 a 3. Quan l’àrbitre va donar per conclós el partit, tot el públic estava ja pendent del que s’esdevenia al Volksparkstadion d’Hamburg, on, al minut 90, el Bayern empatava a zero. I llavors va passar l’impossible. Va marcar l’Hamburg.

L’afició del Schalke es va tornar literalment boja i es va llançar a la gespa. El frenesí va pujar de nivell quan, al cap de tres minuts, va córrer el rumor que el partit s’havia acabat. Perquè els espectadors poguessin certificar la conquesta del títol i assaborir-la a gust, els videomarcadors del Parkstadion van connectar amb el que passava al camp de l’Hamburg. Però el que van mostrar les pantalles, en impecable directe, no va ser el final del partit (el rumor era fals), sinó el gol de l’empat del Bayern, anotat d’un xut de falta per Patrick Andersson al minut 94.

Notícies relacionades

Fumant al vàter amb Carlo Ancelotti

Com entrar a la història a cops de cap

En aquell moment sí que estava ja plenament justificat allò de dirigir-se a Eigenrauch i preguntar-li: Yves, ¿com pots suportar-ho?

El Schalke 04 mai ha sigut campió de la Bundesliga.